Felícia Fuster i Viladecans (Barcelona, 1921). Poeta i pintora. Havent cursat belles arts a l’Escola Massana i a l’Escola de Belles Arts i Oficis Artístics Llotja de Barcelona, el 1950 es traslladà a París. Un cop consolidada la seva trajectòria pictòrica, a seixanta anys començà a escriure poesia. Una cançó per a ningú i trenta diàlegs inútils (1984) fou el seu primer recull poètic, molt celebrat per la seva força magnètica. Seguiren altres llibres com Aquelles cordes del vent(1987), I encara (1987), Versió original (1996), Sorra de temps absent (1998) i Postals no escrites (2001), crònica d’un viatge al Japó confeccionada en haikús. S’estrenà com a traductora el 1984 amb Obra negra, de l’escriptora i traductora Marguerite Yourcenar (reeditada el 1996 amb Quaderns de notes d’Obra negra, traduïts per Montserrat Planas). De la seva passió per la llengua i la cultura japoneses, nasqué l’edició i la traducció, conjuntament amb Naoyuki Sawada, de l’antologia Poesia japonesa contemporània. En el pròleg remarcava que havien mirat de mantenir-se tan fidels com els havia estat possible, “intentant identificar-nos amb l’esperit dels textos quan aquests eren voluntàriament imprecisos i ‘flotants’”. Tres anys més tard, el 1991, com a contrapartida, traduí al japonès, amb Nao Sawada, l’antologia Poesia catalana contemporània. [Pilar Godayol]