Helena Valentí i Petit (Barcelona, 1940-1990). Novel·lista. Filla d’Eduard Valentí, estudià filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona. El 1962, en obtenir el lectorat d’espanyol a Cambridge, s’exilià voluntàriament a Anglaterra, on de primer treballà en diverses universitats i després buscà en la traducció el mitjà de vida. Estudià a les universitats de Durham i de Cambridge, on es doctorà amb una tesi sobre els germans Machado. Traduí al castellà, autors i autores d’èpoques, llengües, gèneres i estils tan diversos com William Blake, Marilyn French, Charlotte Perkins Gilman,Nicholas Guild, Patricia Highsmith, Horaci, Najib Mahfuz, I. A. Richards, Harold Robbins, Bernice Rubens, Roger T. Taylor, Evelyn Waugh i Doris Lessing, de la qual traslladà El cuaderno dorado(1978), l’obra més apreciada i popular de l’autora i punt de referència de la traductora, que en part la conduí a la literatura de creació. De retorn a Catalunya, el 1974, decidí compaginar la traducció amb la narrativa: L’amor adult (1977), La solitud d’Anna (1981), La dona errant (1986) i D’esquena al mar (1991) versen sobre la dona, les relacions amb ella mateixa i amb el món, els sentiments d’irritació, la fugida, l’estoïcisme contemporani; la majoria de les seves traduccions al català, també. La seduïren la prodigiosa capacitat de trencar mites de Virgínia Woolf, de qui traduí Al fariUna cambra pròpia, i el lliurament vital i literari de Kathering Mansfield, de qui traslladà Un home casat i altres crueltats i La garden party i altres contes (tretze dels quinze que conformen el recull: el 1937 Josep Ros-Artigues^↑ ja havia publicat “A la badia” i “La garden party”). També girà la novel·la històrica Jo, Claudi, de Robert Graves, i la novel·la d’intriga El factor humà, de Graham Greene, els personatges de les quals, sovint complexos i turmentats, són sotmesos, com els de les mateixes novel·les de Valentí, a una introspecció psicològica minuciosa. Els anys vuitanta traduí El rodamon, del filòsof libanès Kahlil Gibran, i féu una breu incursió en la narrativa per a joves a L’home que va vendre la lluna, de Robert A. Heinlein, i Kernok, el pirata, d’Eugène Sue. El mateix any de la seva mort, el 1990, sortí a llum un recull de narracions de dones viatgeres, Viatges indiscrets, editat per Lisa St. Aubin l’any abans. Per a Valentí traduir Lessing fou l’inici del viatge, un viatge insondable en el qual experimentà els vincles simbiòtics de l’escriptura i la traducció. [Pilar Godayol]