Jaume Creus i del Castillo (Barcelona, 1950). Poeta, narrador i dramaturg. Llicenciat en filologia catalana, ha participat en múltiples empreses culturals. És actor, director de doblatges i de teatre, sobretot de muntatges poètics. Col·labora habitualment en mitjans de comunicació i en revistes científiques i culturals. L’any 1975, a quatre mans amb Vicenç Altaió, publicà el seu primer llibre de poesia, La poesia, és a dir, la follia. Després vingueren Terres interiors, platges extenses (1983), El lent creixement dels coralls (1989), Calotips i instantànies (1993), Eros d\'encesa fletxa (1994), Poemari de Bòsnia (1995) i Suite dels bons amors (2008). És autor del llibre de narracions Entre una pell i l’altra, l’horitzó (1978) i del text teatral Paolo (2000). Lingüista i traductor homologat de TV3, ha treballat en diversos reportatges científics i documentals i en sèries com Dallas, Els Borja o el teatre complet de William Shakespeare de la BBC. Els anys setanta estudià alemany, francès, italià, rus i txec i, des d’aleshores, començà a traduir d’aquestes llengües al català obres literàries, llibrets d’òpera i pel·lícules. Entre els noranta i la primera dècada del nou mil·leni ha versionat cap a una cinquantena de llibrets d’òpera per al Gran Teatre del Liceu: Macbeth (1997) de Giuseppe Verdi, Elektra(1997) de Richard Strauss, La damnation de Faust (1998) d’Hector Berlioz, La Valquíria (1998) de Richard Wagner, Lucia di Lammermoor (1999) de Salvatore Cammarano, Don Carlo (2000) de Joseph Méry, I puritani (2001) de Vincenzo Bellini, Billy Budd (2001) de Benjamin Britten, Henry VIII (2001) de Léonce Détroyat i Armand Silvestre, La fattucchiera (2001) de Felice Romani, La bohème (2001) de Giuseppe Giacosa, Giulio Cesare (2001) de Nicola Francesco Haym, La petita guineu astuta (2001) de Leos Janácek, La reina de les fades (2001) de Henry Purcell, Aida (2001) de Giuseppe Verdi, Norma (2002) de Vincenzo Bellini, La favorite (2002) de Gaetano Donizetti, Kàtia Kabànova (2002) de Leos Janácek, La clemenza di Tito(2002) de Pietro Metastasio, Lady Macbeth de Msensk (2002) de Dmitrij Dmitrijevic Sostakovic, L’Orfeo (2002) d’Alessandro Striggio, Tristan und Isolde (2002) de Richard Wagner, El conte d’hivern (2003) de Luc Bondy i Marie-Louise Bischofberger, Pikovaia dama (2003) de P’otr Iljic Cajkpvskij, Maria Stuarda (2003) de Gaetano Donizetti, Oedipe (2003) de Georges Enesco, Tosca (2003) de Giacomo Puccini, Viaggio a Reims (2003) de Gioacchino Rossini, Peter Grimes (2003) de Montagu Slater, Hamlet (2003) d’Ambroise Thomas, L’or del Rin (2003) i Siegfried (2003) de Richard Wagner, El capvespre dels déus (2004) de Richard Wagner, Babel 46(2004) de Xavier Montsalvatge, Wozzeck (2005) d’Alban Berg i Tiefland (2008) de Rudolph Lothar. Ha traduït clàssics de la literatura universal alemanya, francesa, italiana, russa i txeca. De l’alemany, el 1982 traslladà La dimensió estètica, de Herbert Marcuse i, un any més tard, L’obra d’art a l’època de la seva reproductibilitat tècnica, de Walter Benjamin, text que curiosament en pocs mesos aparegué traduït dues vegades, una per Antoni Pous^­ i l’altra per Creus. A la mateixa època acostà l’obra teatral Guillem Tell, de Friedrich Schiller. Més tard, s’interessà per autors com Moníková Libuse, Joseph Roth o Richard Straus. Del francès ha portat al català, entre d’altres, tres títols de Jules Verne, Vint mil llegües de viatge submarí, L’etern Adam i Enfront de la bandera, i la cèlebre novel·la de Marguerite Yourcenar, Memòries d’Adrià. De l’italià, destaquen les traduccions Teorema de Pier Paolo Passolini, Diàlegs amb Leucò de Cesare Pavese i El corsari negre d’Emilio Salgari. Del rus, ha traduït tres obres capitals de Puixkin, Teatre complet. Boris Godunov, Mentre visqui un sol poeta i Poemes. A la presentació d’aquest darrer títol, explica que acompanya la traducció de cada llibre d’una nota introductòria “que serveix de marc inicial per a la lectura dels poemes”. També fa esment que en la traducció ha tingut en compte “els recursos lingüístics del poeta rus per tal de donar-ne una equivalència plausible, sobretot en l’ús de rimes internes, sonoritats repetides i fórmules reiterades”. A més d’alguns títols d’Andrei Gelasimov i Tolstoi, el 2009 traduí la poesia completa d’Anna Ahkmàtova (premi Crítica Serra d’Or 2010 de traducció poètica), perquè “és una poeta que necessitava poder ser llegida a bastament en català-i no només en reduïdes antologies”. En la introducció assevera que ha intentat mantenir una part significativa dels recursos de l’autora: “barreja de metres distints, rimes internes, sonoritats repetitives o l’eco llatí en la construcció de la frase”, a fi i efecte “que facin de bon llegir i de bon recitar, perquè els versos d’Ahkmàtova troben la seva expressió més elevada en ser llegits en veu alta”. El 2005 fundà Edicions La Guineu. A partir d’aleshores, ha traduït, profusament novel·les i poesia, per a aquesta editorial. Així, entre 2005 i 2006, traslladà del txec L’alè de cada nit de Vladimir Holan i dues obres de Jaroslav Seifert: una antologia poètica i el llibre Ser poeta. D’altra banda, revisà la traducció de l’àrab de Margarida Castells i Dolors Cinca de Les mil i una nits(1995, premi Ciutat de Barcelona de l’any següent), a més de transvasar-ne les composicions poètiques. [Pilar Godayol]