Josep Lleonart i Maragall (Barcelona, 1880-1951). Escriptor. Es va formar a Suïssa i a Alemanya, on va estudiar comerç. Això, i el fet de ser nebot de Joan Maragall^↑, va influir-lo a l’hora de bastir una obra poètica de to narratiu i goethià, entre la qual destaquen els volums Elegies germàniques(1910), Tres poemes (1920) o Les elegies i els jardins (1938). També publicà novel·les, teatre i diversos assaigs, com ara un Manual d’història de la cultura (1928) i la biografia de Josep Anselm Clavé (1937). Col·laborà a La Revista, La Veu de Catalunya i La Publicitat, entre d’altres publicacions, i deixà inèdites unes memòries, titulades Jo i els altres, que s’extraviaren durant la guerra. La seva tasca com a traductor s’inicià els primers anys del segle xx: d’una banda, amb la publicació de diverses obres de Richard Wagner, en versions en vers i adaptades a la música, en col·laboració amb el músic Antoni Ribera^↑, i, de l’altra, amb la continuació de la tasca empresa uns quants anys abans pel seu oncle d’anostrar l’obra de Goethe. El 1906 donà a conèixer la traducció de l’obra dramàtica en vers Torquato Tasso i, aproximadament una dècada després, publicà una àmplia mostra de l’obra poètica del gran clàssic alemany sota l’epígraf Herman i Dorotea i altres obres, que contenia, a més del poema llarg esmentat al títol, fragments de dos altres poemes narratius, “Reineke el Guinard” i “Aquil·leida”, i una selecció dels llibres Epigrames venecians i Divan oriental-occidental, entre d’altres textos. A part de Goethe i Wagner, el 1918 Lleonart presentà un tast de l’obra del poeta alemany Richard Dehmel i, el 1925, la narració Dos ànimes, del premi Nobel Paul Heyse (reeditada onze anys més tard, en una versió corregida, amb el títol Dues ànimes). Lleonart reprengué la dedicació a Goethe el 1927 amb la publicació d’una primera tria de passatges del Faust, que Adrià Gual^↑ li havia encarregat que traduís per al Teatre Íntim per fer-ne una representació conjunta amb les escenes traslladades prèviament per Joan Maragall. Una part de les versions goethianes de Lleonart foren reproduïdes l’any 1932 en el cèlebre volum que la Generalitat de Catalunya edità amb motiu del centenari de la mort de l’autor alemany, amb el títol Goethe 1832–1932. En aquest moment Lleonart ja havia conclòs la traducció completa del Faust, per encàrrec de Joan Puig i Ferreter^↑, director literari d’Edicions Proa. La publicació d’aquesta obra, però, no es dugué a terme fins al 1938, com a commemoració dels deu anys del primer títol de la biblioteca “A Tot Vent” de l’editorial. En un epíleg a la reedició d’aquesta traducció, de l’any 1982, Jordi Llovet^↑ en destacava la gran fidelitat a l’original, tant pel que fa al contingut com pel que fa a la mètrica i l’estil, i la definina com “una de les peces mestres de la traducció catalana d’abans del 1939”. A més de la tradició alemanya, Lleonart s’interessà també per la literatura italiana clàssica, i traslladà poemes esparsos del Dant o de Miquel Àngel. Abans de la guerra ja havia traduït alguna obra de narrativa al castellà, com Calidoscopio (1937) de Stefan Zweig o La carrera de Doris Hart(1938) de Vicki Baum, activitat que incrementà notablement en la postguerra, al costat de la confecció de nombrosos treballs de caire biogràfic, alguns sobre autors que havia traduït: Vida de Miguel Ángel(1940), Vida de Mozart(1940), Paganini (1943), Apuntes sobre la vida y las obras de Goethe (1942), Goethe y Cristiana Vulpius(1943) o Mozart y su familia (1945). [Ramon Farrés]