Lluís Maria Todó i Vila (Barcelona, 1950). Novel·lista i professor universitari. El 1981 es doctorà en filologia francesa per la Universitat de Barcelona, on impartí classes fins al 1993. Des d’aleshores és professor de traducció literària a la Facultat de Traducció i d’Interpretació de la Universitat Pompeu Fabra. Ha col·laborat com a crític musical i literari a La Vanguardia i a El País, i ha dirigit la col·lecció “Biblioteca Pompeu Fabra” d’Edicions Destino, de traduccions al català dels grans clàssics de la literatura universal. És autor de novel·les les Els plaers ficticis (1991), El joc del mentider (1994), L’adoració perpètua (1997), El cant dels adéus (2001) i El mal francès (2006), i de l’assaig Carta a un adolescent gai (2002). Ha traduït al català i al castellà nombrosos clàssics moderns i contemporanis, a partir del francès i, en menor mesura, de l’anglès. D’aquesta llengua, el 1985 traslladà la sèrie televisiva basada en la novel·la Jo, Claudi, de Robert Graves, i, el 2005, una adaptació infantil de L’illa del tresor, de Robert Louis Stevenson. En la seva vasta producció traductora del francès predomina l’assaig (Consells als joves escriptors i altres escrits de Charles Baudelaire i Sermons i discursos de Jacques-Bénigne Bossuet) i, sobretot, la prosa de ficció. Després de debutar amb la traducció dels llibrets d’òpera Faust, de Charles Gounod, i Contes d’Hoffman, de Jacques Offenbach, i d’adaptar per al públic juvenil Perceval, de Chrétien de Troyes, el 1992 traslladà Madame Bovary, de Gustave Flaubert, versió que fou profusament elogiada. De Flaubert, n’ha acostat dues altres obres cabdals: Tres contes i L’educació sentimental. També ha traslladat tres obres de Guy de Maupassant: Contes, La petite Roque i altres relats i Vetllant un mort i altres contes. Dels anys noranta, cal destacar-ne les traduccions La dona de trenta anys d’Honoré Balzac, Sense futur de Vivant Denon i Sylvie de Gerard de Nerval (totes tres també transvasades al castellà), La identitat de Milan Kundera, Un jardí de Baldapur de Kenizé Mourad i la ficció emmarcada en la guerra dels Balcans Nits de glaç de Janine Matillon. El 2000 traduí dos clàssics francesos del segle xix: Viatge al centre de la terra, de Jules Verne, i Thérèse Raquin, d’Émile Zola. Després de reescriure el 2001 La música d’una vida, de l’autor d’origen rus exiliat a França Andrei Makine, s’embarcà a portar a la llengua catalana el que s’ha anomenat la trilogia marsellesa (Keops total, Xurmo i Soleà) de Jean-Claude Izzo, poeta, dramaturg i narrador francès, famós per les novel·les negres protagonitzades per l’expolicia Fabio Montale situades a la seva Marsella natal. El 2004 se situà enrere en el temps i traslladà Manon Lescaut, de Antoine-François Prévost. Del francès al castellà, ha traduït autors canònics com Honoré de Balzac, Joseph Bédier, François-René de Chateaubriand, Choderlos de Laclos, Gérard de Nerval, Marcel Proust i Michel Tournier, entre d’altres. D’altra banda, Todó s’autotradueix, del català castellà, les pròpies obres de creació, i és del parer que aquest fet li ha aportat “optimisme” al seu ofici de traductor d’altri, perquè li ha permès pensar que, de la mateixa manera que ha pogut reproduir el mateix (o gairebé el mateix) que havia escrit originàriament, sense quedar-ne descontent, potser també els seus trasllats aconsegueixen satisfer els autors que ha traduït. [Pilar Godayol]