Melcior Font i Marsà (Barcelona, 1905-1959). Escriptor. Després de cursar estudis eclesiàstics, que deixà inacabats, col·laborà assíduament a la premsa, en publicacions com La Veu de Catalunya (com a redactor), La Publicitat, La Nau i Revista de Catalunya, a més de dirigir, el 1928, el setmanari infantil Jordi. Secretari del conseller de cultura Ventura Gassol^­, el 1936 s’hagué d’exiliar a París. Escriví poesia (no aplegada en cap volum), una biografia de Josep M. de Sagarra^­ i edità una mostra d’El teatre anterior a Pitarra(1928) i un Cançoner de Nadal (1935) adreçat a la mainada. Per al públic jove traduí, de ben segur que tothora a partir del francès, uns Petits contes per a nois petits, les novel·letes Emili i els detectius i Viatge al país de les 36.000 voluntats, i adaptà Guillem Tell. Igualment per llengua interposada devia acostar Taras Bulba, de Gogol, amb la complicitat d’Olga Savarin (pseudònim rere el qual s’amagava Josep Miracle^↑). Del romanticisme francès, n’importà la novel·la Graziella, de Lamartine, una selecció de narracions de Merimée (Carmen, El vas etrusc i Mateo Falcone) i una altra de Musset (Mimí Pinson, Frederic i Bernardeta i El fill del Tizià). La primera obra de Némirovsky, David Golder, publicada el 1929 i traduïda aviat a diversos idiomes, constituïa aleshores una veritable novetat. Com també, la peça Una dona i dues vides, del dramaturg Francis de Croisset, estrenada a París aquell mateix 1932. Del mateix any era Fanny, de Marcel Pagnol, que Font traduí i es representà al Teatre Poliorama el 1935, amb un notable èxit de públic, per bé que romangué inèdita. [Montserrat Bacardí]