Narcís Verdaguer i Callís (Vic, 1863 – Barcelona, 1918). Franar. Periodista, polític, jurista i poeta. Col·laborador del setmanari vigatà La Veu del Montserrati fundador de La Veu de Catalunya (1891), que va dirigir fins que es va convertir en diari (1899). Va participar activament en política dins les files del catalanisme conservador. Com a escriptor és autor d’uns pocs poemes (recollits pòstumament dins el volum vintè de la col·lecció “Lectura Popular”, el 1925). Va traduir autors occitans vuitcentistes al català, singularment prosistes, versions que va difondre en diverses publicacions periòdiques. A partir del seu casament amb Francesca Bonnemaison^­, el 1893, va començar a elaborar-les conjuntament amb ella i a estampar-les amb el pseudònim de Franar (format pels noms Francesca i Narcís). Al setmanari La Veu de Catalunya en van aparèixer més d’una cinquantena, mai no recollides en volum, sobretot rondalles, llegendes i contes d’estil popular i d’intenció moralitzant, en especial de Josep Roumanille (que signava Lou Cascarelet, “el xerraire fantàstic”), com també algunes de Marius André, Felix Gras, Elzéar Jouveau, Anselme Mathieu i Frederic Mistral. Així mateix, van traduir algun text francès d’Alphonse Daudet. Verdaguer va començar la traducció de la Divina Comèdia, del Dant, de la qual el 1921 van aparèixer els dos únics volums que va poder enllestir (Infern i Purgatori). En versió bilingüe i vers no rimat, la tasca del torsimany, iniciada el 1912, va rebre elogis pòstums de Josep M. López-Picó^­, Carles Riba^­ i Josep M. de Segarra^­. Ha estat atribuïda a Verdaguer i Callís, sense cap base sòlida, la versió catalana en prosa de Nerto, de Mistral, que va publicar el 1885 el seu cosí Jacint Verdaguer^­. [Ramon Pinyol i Torrents / Xus Ugarte]