Nicolau Maria Rubió i Tudurí (Maó, 1891 – Barcelona, 1981). Francesc de Rupià. Arquitecte, urbanista, narrador i dramaturg. Emprenedor i polifacètic, exemple del cosmopolitisme noucentista, s\'especialitzà en el disseny de jardins i col·laborà amb el seu mestre Jean Forestier al parc de Montjuïc, entre d’altres. Professor a l’Escola Superior dels Bells Oficis i director dels jardins públics de Barcelona des del 1917, fou també secretari de la societat La Ciutat-Jardí(1920). Escriví obres especialitzades com Diàlegs sobre arquitectura (1927), Jardinesde Barcelona (1929) o El jardí meridional (1934). Com a creador literari publicà contes, obres de teatre i, fruit del seu fervor per la caça major i dels repetits viatges a l\'Àfrica, llibres com Caceres a l’Àfrica tropical (1926) o Sahara-Núger (1932) i novel·les com No ho sap ningú (1961). Amb el pseudònim de Francesc de Rupià traduí els quatre primers volums (els altres nou foren traslladats per Bernat de Montsià, pseudònim de Cèsar-August Jordana^↑) de llibres de viatges d’Alí Bei-el-Abbasí, pseudònim de Domènec Badia i Leblich, un dels primers exemples d’agent colonialista, que proliferà durant el segle xix, i alhora, un dels darrers representants de la figura del viatger il·lustrat setcentista, el qual deixà una relació de la seva expedició titulada Voyages d’Ali Bey en Afrique et en Asie pendant les années 1803, 1804, 1805, 1806 et 1807 (1814). D’altra banda, un cop tornà a Barcelona, després del seu exili a París de 1939 a 1946, traduí textos dels anomenats pares del desert, reunits en l’opuscle Floretes del desert. Així mateix, cal destacar la seva labor com a primer traductor d’una part dels Assaigsde Montaigne, com també el fet d’haver reescrit ell mateix en francès i en castellà una de les seves obres catalanes sobre els viatges a l’Àfrica: Chasses et camping dans la brousse africaine(1945) iCacerías en la selva africana (1946).[Caterina Calafat / Joan Manuel Pérez]