Rafael Tasis i Marca (Barcelona, 1906 – París, 1966). Novel·lista, assagista i crític literari. De formació autodidacta, començà a escriure en català per a la revista La Mainada, el 1921, per a la qual oferí de primer en forma de fulletó, i després com a llibre, una adaptació d’un clàssic de la literatura juvenil del segle xix, les Peripècies de Romà Kalbris(1923), d’Hector Malot, refeta a Aventures de Romà Kalbris(1959). Col·laborà a La Publicitat, i exercí la crítica i la divulgació literària a Mirador (hi difongué molts autors estrangers, francesos i anglesos especialment, i gèneres literaris com la biografia i la biografia novel·lada), a la Revista de Catalunya (hi escriví sobre Huxley, Duhamel i Mauriac, entre d’altres) i, posteriorment, a Serra d’Or. És autor de diverses novel·les policíaques: La Bíblia valenciana (1955, protagonitzada per la famosa traducció perseguida per la Inquisició), És hora de plegar (1956), Un crim al Paralelo (1960, adaptada al teatre en col·laboració amb Josep M. Poblet^↑: Paralelo 1934, estrenada el 1953), i d’una novel·la més ambiciosa, Tres (1962), una crònica barcelonina dels anys 1917-1936. Escriví l’assaig Una visió de conjunt de la novel·la catalana (1935) i, juntament amb Joan Torrent, una ingent Història de la premsa catalana (1966). També es dedicà a la divulgació històrica, culminada amb La vida del rei en Pere III (1954). Traduí, al castellà, la Historia de la literatura universal de Paul Van Tieghem (1953), la qual amplià i actualitzà en els capítols dedicats a les literatures hispàniques (incloent-hi la catalana). El 1939 s’exilià a París, des d’on col·laborà en revistes de França, Mèxic i Buenos Aires, i es guanyà la vida traduint del castellà al francès i del francès al castellà; en quatre mesos lliurà catorze obres de George Simenon per a l’editorial Albor, de Ferran Canyameres^↑. S’establí novament a Barcelona el 1948. Al principi dels anys trenta oferí una versió d’El retrat de Dorian Gray, l’única novel·la d’Oscar Wilde, autor de qui admirava l’estil irònic i paradoxal, i la traducció de La nimfa constant, un èxit d’abast europeu de Margaret Kennedy. Durant la guerra traduí una nouvelled’Aldous Huxley, escriptor que coneixia i apreciava especialment, i del qual deixà en premsa un any abans de morir la versió d’After Many A Summer, una mena de paràbola futurista en la línia del Brave New World. Tanmateix, el gruix de traduccions va associat a un gènere preferit seu, la novel·la policíaca, un gènere que contribuí a normalitzar en català i al qual dedicà articles específics (“Notes sobre la novel·la policíaca”, el 1947, o “Ètica i estètica de la novel·la policíaca”, el 1957): als anys seixanta, a la col·lecció “La Cua de Palla”, hi publicà algunes obres clàssiques, com ara La clau de vidre, de Dashiell Hammett. De narrativa còmica, enllestí la traducció de Lucky Jim, de Kingsley Amis, un altre best-seller que inaugurava el gènere de la novel·la de campus. També el teatre ocupa una part important de la seva bibliografia, amb una brillant adaptació lliure del Volpone de Ben Jonson, inspirada en la versió de Jules Romains i Stefan Zweig (1928), i la traducció d’una comèdia de Graham Greene, La sala d’estar, primera obra de l’autor. Així mateix, oferí la versió d’un clàssic del teatre irlandès contemporani, El joglar del món occidental, de J. M. Synge (conservada a l’Institut del Teatre), i deixà inèdites les traduccions de L’Apol·lo de Bellac, de Jean Giraudoux (representada per l’Agrupació Dramàtica de Barcelona), i Les maletes del senyor Vernet, una comèdia de Claude Megnier. Bona part de les seves traduccions han estat reeditades posteriorment. [Sílvia Coll-Vinent]