Ramon Xuriguera i Parramona (Menàrguens, 1901 – Bergerac, Occitània, 1966). Narrador, assagista i polític. El 1919 acabà els estudis de magisteri a Lleida. Col·laborà en nombroses publicacions i dirigí la revista Lleida del 1926 al 1928 i La Jornada el 1930. El 1928 s’instal·là dos anys a París, on exercí de professor d’espanyol a La Sorbona i de corresponsal del diari La Publicitat. El 1934 fou nomenat cap de Propaganda d’Esquerra Republicana de Catalunya. És autor d\'algunes novel·les i d’assaigs, com L\'aportació de la Catalunya occidental a l\'obra de la Renaixença (1934) o La idea de l\'home en la novel·la francesa (1961), una veritable història d’aquest gènere, des de Tristany i Isolda fins a Alain Robbe-Crillet. S\'estrenà com a traductor, el 1934, amb Els infants terribles, la novel·la de Jean Cocteau que havia aparegut el 1929 amb la polèmica i l’èxit que acompanyà tota la seva trajectòria. Durant la dècada dels trenta també acostà Masako, de l’escriptora francesa d’origen japonès Kikou Iamata, amb la intenció de difondre les obres més representatives dels autors de les darreres fornades. El 1942, confinat a l’exili, es decidí a traslladar El gran Meaulnes d’Alain Fournier, que encara avui roman inèdita. L’any següent, el 1943, inicià la versió d’un clàssic incontestable, Madame Bovary de Gustave Flaubert (inèdit en català), la qual trigà vint anys a sortir a llum. El 1966 transvasà dues mostres emblemàtiques de la literatura existencialista: una de les ficcions més conegudes de Jean-Paul Sartre, La nàusea, i Una mort molt dolça, l’última producció de Simone de Beauvoir, pensadora que era traduïda per primer cop al català. S’autotraduí al francès diverses obres pròpies inèdites, tant la narrativa (Tres nits) com els assaigs literaris (El teatre espanyol i Els Jocs Florals de la Llengua Catalana) i els assaigs sobre art (L’escola de pintura catalana), i, l’aplec de treballs de crítica literària Variacions, el traslladà al castellà. [Annacris Mora i Figuera / Montserrat Bacardí]