Ricard Torrents i Bertrana (Folgueroles, 1937). Pere Llorens, Frederic Tarrés. Filòleg i assagista. Format al seminari de Vic, va establir una estreta i fructuosa amistat amb el grup de poetes que, apadrinats per Carles Riba^↑, l’any 1951 van publicar l’antologia Estudiants de Vic. Posteriorment va estudiar teologia i ciències bíbliques a Roma, filosofia, lingüística i literatura a Tübingen i filologia catalana a la Universitat de Barcelona. Ha dut a terme una importantíssima tasca d’activació cultural a Vic, amb l’edició de la revista de poesia Reduccions (1977), la fundació de l’editorial Eumo (1979) i la creació de la Universitat de Vic (1997). En el seu vessant de filòleg i assagista, destaquen els nombrosos estudis sobre Jacint Verdaguer^↑, com ara Verdaguer, un poeta per a un poble(1980), Verdaguer. Estudis i aproximacions(1995), A la claror de Verdaguer. Nous estudis i aproximacions (2004) o Art, poder i religió. La Sagrada Família en Verdaguer i en Gaudí(2006). Com a traductor va encarregar-se de les versions catalanes, de l’hebreu, de l’Eclesiastès i els Proverbis i, del grec, de l’Evangeli segons sant Joan per a l’edició de la Bíblia que va publicar el 1968 la Fundació Bíblica Catalana. Deixant de banda un parell d’obres de l’anglès i diversos llibres infantils de l’italià (tres reescrits amb la cooperació de Ramon Cotrina^↑), ha traduït sobretot de l’alemany: Per una nova definició de la cultura de Herbert Marcuse (1971), la Carta al pare de Franz Kafka (1974), Sota la roda de Hermann Hesse (1981) i Hipèrion de Friedrich Hölderlin (1982), a més de textos de Friedrich Schlegel i Robert Musil publicats a Reduccions i alguns altres d’esparsos. Les dates de publicació d’aquestes traduccions són tanmateix enganyoses: així, per exemple, la traducció d’Hipèrion, tal com explicava en el pròleg, havia estat iniciada vint anys abans. Torrents ha reflexionat a bastament sobre el procés de traduir i sobre la traducció catalana, tot defensant l’existència d’una tradició contemporània homologable a la de les grans llengües traductores, com també l’existència d’importants contribucions teòriques que el duen a advocar per la vivesa d’una traductologia catalana rica i solvent. Amb tot, es considera “un traductor atípic” --s’hi definia en “El millor de les traduccions”--, que gairebé sempre ha traduït “pel pur plaer de traduir o per exercitar-me en la llengua”. En aquest article explica la gestació d’algunes traduccions, sempre intricada amb l’evolució intel·lectual i vital: les bíbliques amb els estudis bíblics a Roma, la de Hölderlin amb l’interès per l’idealisme alemany, la de Hesse amb l’activitat pedagògica. Amb el pseudònim Pere Llorens va dur a terme una traducció en col·laboració amb Antoni Pous^↑, i amb el de Frederic Tarrés, una altra amb Segimon Serrallonga^↑. [Ramon Farrés]