Shostakovitch. “Leningrad” symphony
Joan Margarit
Joan Margarit
Recordes? La Joana havia mort.
Tu i jo anàvem en cotxe cap al
nord,
fins a l’apartament davant del mar,
i escoltàvem aquesta
simfonia.
Vam començar el viatge
un matí lluminós. Dins de la
música,
el dia era de murs coberts de gel,
ombres de vianants amb sacs mig
buits
i trineus amb cadàvers sobre el llac.
Com una pista d’aterratge al
sol,
l’autopista fugia i, rere els sons,
s’estenia la boira dels
obusos
i l’emprenta dels tancs damunt la neu.
Era un matí d’or blau de
juliol
llampurnejant en el cristall del mar.
En els metals i cordes
ressonava
la glòria, que sempre és en passat,
rebutjant, sempre rebutjant,
la vida.
De nit només quedava la remor
de les onades sota la
terrassa.
En canvi, dintre nostre, com dintre de la música,
rugia el
temporal de neu i ferro
que es desferma quan passa full la història.
Traduït per Anna Crowe