Aleshores la senyoreta Fulton va \"fer el senyal\".

?Teniu jardí??preguntà la veu calma i ensonyada.

Va ser un gest tan exquisit que Bertha se sentí obligada a obeir a l\'acte. Travessà la sala, va fer córrer les cortines i va obrir les finestres.

?Mira!?va murmurar.

I les dues dones s\'estigueren de costat mirant l\'arbre esvelt i florit. Encara que no feia gota de vent, semblava com si s\'estirés, talment la flama d\'una espelma, com si assenyalés cap amunt, tremolés en l\'aire encès, i a mesura que el miraven anés creixent, fregués gairebé la vora de la lluna rodona i platejada.

Quanta estona s\'estigueren mirant? Les dues atrapades, per dir-ho així, dins d\'aquell cercle de llum sobrenatural, compenetrant-se perfectament, éssers d\'un altre món, i demanant-se ¿què en farien en aquest d\'aquí baix d\'aquell tresor de felicitat que els escaldava el pit i queia, en forma de flors argentades del seu cabell i de les seves mans?