An Ideal Husband
Oscar Wilde
Oscar Wilde
Acte III
Lord Goring, en to de protesta: Estimat pare, si m’haig de casar, em deurà deixar que triï la data, el lloc i la persona. Especialment la persona.
Lord Caversham, malhumorat: Això és assumpte meu, senyoret. Tu segurament faries una tria molt dolenta. És a mi, que s’ha de consultar, no pas a tu. Hi ha patrimoni en joc. No és pas una qüestió d’afecte. L’afecte arriba després en la vida conjugal.
Lord Goring: Sí. En la vida conjugal, l’afecte arriba quan hi ha aversió de l’un per l’altre, oi, pare?
Posa la capa a Lord Caversham.
Lord Caversham: Certament, senyoret. Vull dir certament que no, senyoret. Només dius bestieses, aquest vespre. El que dic és que el matrimoni és una qüestió de sentit comú.
Lord Goring: Però curiosament les dones que tenen sentit comú són tan lletges, no, pare? Per descomptat, només parlo pel dir de la gent.
Lord Caversham: No hi ha cap dona, bonica o lletja, que tingui gens de sentit comú, senyoret. El sentit comú és un privilegi del nostre sexe.
Lord Goring: Exacte. I nosaltres els homes som tan sacrificats que no el fem servir mai, oi que no, pare?
Lord Caversham: Jo el faig servir, senyoret. No faig servir altra cosa.
Lord Goring: Això diu la mare.
Lord Caversham: És el secret de la felicitat de la teva mare. No tens cor, senyoret, no tens cor.
Lord Goring: Tant de bo que sí, pare.
WILDE, Oscar, Un marit ideal. Barcelona: Institut del Teatre, 1999.[Premi Nacional Josep M. de Sagarra 1996 de l’Institut del Teatre].
Traduït per Jordi Sala Lleal