Ein Gedicht
Rolf Dieter Brinkmann
Rolf Dieter Brinkmann
Aquí hi ha un poema sense heroi.
En aquest poema no hi ha arbres. Cap
habitació
per entrar-hi i dormir no hi ha aquí al
poema. Cap color no pots
veure en aquest
poema d’aquí. No hi ha sentiments
al poema. Res no hi ha en aquest
poema
d’aquí per tocar. No hi ha olors aquí en
aquest poema. No cal que
ningú salti
una tanca o una paret en aquest poema.
No hi ha, en aquest poema
d’aquí, res per sentir.
El poema aquest no el pots folrar.
No és de goma.
Cap ombra blanca
no hi ha al poema aquest. Ningú no torna,
aquí en aquest poema, d’un
viatge.
Ningú no puja escales amunt, sense alè, aquí en
aquest poema. El
poema aquest no fa
promeses. Al poema tampoc no es mor ningú.
En aquest poema no notes
cap hàlit. No
hi ha cap expressió d’alegria al poema aquest. Ningú
no està
desesperat aquí al poema. Aquí
al poema hi ha un silenci absolut. Ningú
no es queixa en aquest poema.
Ningú no parla aquí
al poema. Aquí en aquest poema tampoc
no hi ha obrers
que es maten treballant. Aquest poema d’aquí
simplement és aquí. No conté cap clau
per obrir portes. No hi ha
portes
en aquest poema. El poema aquest és sense
música. No canta ningú en
aquest poema, i
ningú no imita aquí en aquest poema
ningú. Ningú no crida aquí al
poema, renega,
carda, menja i pren al·lucinògens. No hi ha en
aquest poema
cap decoració pomposa
per a tu. El poema aquest no camina, no jeu,
no dorm, no coneix el
dia, no coneix la
nit. No cal que paguis cap factura
en aquest poema. No
hi ha cap propietari
que apugi el lloguer en aquest poema d’aquí. No hi ha
empreses en
aquest poema. No hi ha al
poema cap estat de Califòrnia. No hi ha
orenga
al poema. En aquest poema no
hi ha mar. Al poema aquest no pots
nedar. El poema que hi ha aquí no
desprèn
escalfor, el poema no desprèn fredor. El poema
aquest no és negre,
no té finestres i
no coneix la por. El poema aquest no
tremola. El poema aquest és sense
miralls. En aquest
poema tampoc no hi ha cap ou ferrat. De supermercat
no
n’hi ha en aquest poema. El poema
que llegeixes aquí no té mamelles ni figa,
el poema aquest és
totalment incorpori. Ningú no gemega
aquí al poema. El poema no sagna, no
es
calla res, el poema no té regles,
el poema no és una citació, per a ningú. Aquí en
aquest poema ningú no
troba un cèntim,
i aquí en aquest poema no hi ha ningú que vagi
amb cotxe.
No hi ha rodes que grinyolin en fer el revolt.
En aquest poema ningú no mama amb tendresa
una cigala. No hi ha cap
llum aquí al
poema. El poema no és una bufanda groga. El
poema que veus
aquí no estossega.
Aquí al poema no pots besar.
Aquí en aquest poema tampoc no es pixa.
No
en trauràs res d’aquest poema. El
poema està fet tot ell de negacions.
De
negacions en aquest poema cada vegada n’hi ha més.
Aquí no hi ha
marihuana al poema. En aquest
poema no hi ha ningú que rigui. El poema no sap
què és
treballar. Ningú no mira la televisió en aquest poema.
El poema no porta rellotge. El poema no és
intemporal. Necessita el
temps que tu necessites
per llegir el poema aquest. No hi ha cap
aixeta
que degoti al poema aquest, i ningú no demana
tabac aquí al poema. El poema
aquest no dóna propina. No hi ha cap
labavo
aquí al poema. No hi ha cap ciutat en aquest
poema. Aquí al poema
ningú no es renta els
peus. Anar a l’escola no és necessari aquí
al poema. Al poema ningú no
llepa tampoc una
figa. El teu aparell sexual no s’aixeca
aquí al poema. No
pots, aquí al poema,
asseure’t i pensar. El poema aquest
no és l’estat. No és la
societat.
No és cap màquina del milió. El poema aquest no
té cap gos. Amb
aquest poema ningú no s’hi pot
identificar. No hi ha policies fent la ronda en
aquest poema per si
enxampen un atracament. Una vaca
que jegui no hi és aquí en aquest poema. El
poema aquest
no és superficial. El poema aquest no és
profund. Al poema no hi apareix tampoc cap
dia d’estiu. Mai no és
dimarts en aquest poema,
no hi ha cap dimecres en aquest poema, no estem
a
divendres en aquest poema ni falta cap dijous
al poema aquest. No és dilluns,
dissabte o diumenge en aquí al poema.
El poema
aquest no és la negació de dilluns o
dijous. El poema simplement
s’acaba aquí.
Rolf Dieter Brinkmann. Un poema. Barcelona: Cafè Central, 1997
Traduït per Ramon Farrés