POCIĄG DO MAISONS-LAFFITTE
Adam Zagajewski
Adam Zagajewski
Al llarg d'un prat rogenc, on una vela
muntà un circ ambulant, passa el
meu tren.
En samarretes roses els acròbates
juguen a futbol; un tigre
badalla.
El Sena corre vers el nord, vaixells,
barques i bots el porten.
Aviat
taparà el cel un immens núvol.
Els oronells, però, s'acomiaden
de
la tardor, conversen amb el vent
i amb l'arbre de Judes, que s'ha
entristit.
Dormen i es mig desperten tots quatre elements.
Qui sap, potser
darrere el núvol negre
es diverteix una petita estrella.
Vaig a casa del
meu amic, un mestre.
El meu amic perd la memòria.
El seu lloc l'ocupa un
coneixement
lleuger com una font en la nit.
Traduït per Xavier Farré
