Anna Llisterri
(abril 2021)
Vaig néixer el 1969 a
Barcelona, al barri de Sants, on sempre he viscut, en una família del que abans
se’n deia menestrals i ara suposo que serien treballadors especialitzats. A
casa hi havia un munt de llibres i tebeos, i diuen que m’hi vaig enganxar ben
aviat, per tant no és estrany que hagi acabat dedicant-me a això. (De fet, a
casa els de la meva generació hem sortit més aviat de lletres).
Dins de la traducció literària o editorial, he tocat (o m’han tocat, que en aquestes coses no sé mai quin pes hi té l’atzar) obres prou diverses: narrativa més o menys clàssica, que m’ha permès retrobar autors coneguts d’una altra manera i descobrir-ne de nous, assaigs dels quals he après sobre uns quants temes, darrerament literatura infantil i juvenil i àlbums il·lustrats… Passar de ser la mare que llegeix contes en veu alta a traduir-ne va ser tota una experiència, com traduir a quatre o més mans, descobrir complicacions darrere de coses aparentment senzilles o mirar de sortir del que semblaven reptes considerables amb prou dignitat. Alguna vegada he pensat si podria o voldria especialitzar-me més, però el cert és que m’agrada la varietat.