La por és un gripau molt gros. Un gripau que dorm a dins nostre. De vegades es desperta i comença a saltar dins el pit. En aquests casos, és inútil intentar parlar amb ell per mirar de calmar-lo, perquè comença a fer salts encara més grans: del cor a la gola, de la gola a la panxa, de la panxa al cap...

Diu el meu avi que l’únic que es pot fer en aquests casos és posar-se a cantar. Quan comences a cantar, el gripau es queda molt sorprès, i vol saber d’on ve la cançó. Després, es queda quiet i hi posa molta atenció, perquè li agafen ganes d’aprendre-la.

Però els gripaus no han nascut per a la música, i de seguida se’n cansa i li comença a agafar la son.

En un tres i no res, s’adorm, i llavors la por se’n va i ens quedem tranquils.