PAÍS

al quebec imaginar és literari

i plorar, equivocar-se, tornar a començar

al quebec ser dona

i plorar, equivocar-se, tornar a començar

morir és molt fàcil, sovint

es troba una dona ferida

a ras de la felicitat

instal·lació

cada matí m’interesso per la vida

grans marrades i proves

en el cor de la llengua llenços de segle

icones, sedes, sovint manuscrits

el cos senar de les dones

els grans sismes

de lluny es veu

m’instal·lo en el meu cos

de manera que em pugui moure

quan una dona em faci un senyal

REALITAT

la realitat és un petit guix

que traça sense traçar

la vida, el seu desxiframent

en el blau l’ombra dels relats

la realitat existeix sempre

en un altra banda

en el fervor del cos la llengua subratlla

les ganes de viure al bell mig

la realitat la comparo per descriure

el trajecte sorneguer, la profusió

de la ficció en una vida

SABER

amora meva, escric per tal que em mostris

de bon grat el teu sexe

i el teu accent en les orelles

i el teu petit segell en la meva boca

per somiar la matèria i els seus llindars

els millors arguments i les partitures triades

vull tota la teva música, el teu color areolar

i comprendre així el món

FAÇANA

de sobte les passions

s’allotgen en les metàfores

aparentment el millor punt de vista

per concloure

ara és en la pell