«Tinc una memòria fatal per les cares, em costa molt de recordar els pacients. No els retinc mai a la primera, sobretot els que passen perquè sí, a fer-se revisar, o, pitjor, perquè els signi papers: que si un formulari per anar a una cura d’aigües, que si una sol·licitud de pensió —a aquests els ho denego sense pietat: si transigeixes amb un, te’n trobes una colla a la porta que t’ho demanen. Senyors, aquí fem feina; la medicina és un servei, però no hi és per servir. I totes aquestes pensions que demaneu d’estranquis, ja us ho diré, són pura corrupció. ¿No sabeu a qui heu de subornar, que veniu a veure’m? Tant se val, ja us ho fareu.