GLOSTER
El to d’aquesta veu el recordo molt bé.
¿No és el rei?

LEAR
Sí, un rei de cap a peus:
Fixeu-vos com tremola, el súbdit,
quan miro fixament!
Aquest home el perdono. ¿De què se t’acusava?
¿D’adulteri?
No moriràs. ¿Morir per adulteri? No.
El pardalet ho fa, i la mosca daurada
fornica davant meu. Deixem
que la copulació prosperi, perquè el fill bastard
de Gloster era més afectuós
amb el seu pare que les meves filles,
engendrades entre llençols legítims.
Vés treballant, luxúria, i sense mirar prim,
que a mi em falten soldats!
Mireu aquella dama, que somriu
amb una cara de beneita que és presagi
de neu entre les cuixes, que fingeix virtut
i que fa escarafalls quan sent el nom
del plaer!
Ni la bagassa ni el cavall més fart
s'hi entreguen amb una ànsia més desenfrenada...
Centaures de cintura cap avall
i dones per la part de dalt.
Només fins a la faixa és propietat dels déus:
d’aquí en avall, tot pertany al maligne:
allà hi ha l’infern, hi ha les tenebres, hi ha el pou de sofre, el cremar, l’abrusament, la pestilència, la consumpció... Fora, fora, fora! Puaf, puaf! Dóna'm una unça de civet, bon apotecari, per endolcir-me la imaginació. T’ho pagaré amb diners.