Com fan aquells versos exquisits?? (Pausa.) Vés I oblida’m perquè no sé què s’hauria de llençar no sé què de l’ombra... vés i oblida’m... perquè la pena... la llum del teu somriure... vés i oblida’m... no m’escoltis... la dolçor del somriure... la llum del teu bell cant... (Pausa. Amb un sospir.) Els clàssics se t’obliden. (Pausa.) O, tots no. (Pausa.) Una part. (Pausa.) Una part et queda. (Pausa.) Això és el que trobo tan fantàstic, una part dels teus clàssics, et queda, per ajudar-te a passar el dia. (Pausa.) Oh sí, moltes mercès, moltes mercès. (Pausa.) I ara què? (Pausa.) I ara què, Willie? (Pausa llarga.) Amb els ulls de la ment invoco... Mr Sotger — o Clisser. (Tanca els ulls. So agut del timbre. Obre els ulls. Pausa.) Agafant-se les mans, les bosses a l’altra mà. (Pausa.) Fent camí... per la vida. (Pausa.) Ni joves, ni vells encara. (Pausa.) Drets allí davant meu badant. (Pausa.) No devia estar malament de pitrera, que diu ell, al seu dia. (Pausa.) Bona espatlla, diu ell, n’he vistes de pitjors. (Pausa.) Que se sent les cames? diu ell. (Pausa.) Que hi té vida, a les cames? diu ell. (Pausa.) Que porta res a sota? diu ell. (Pausa.) Pregunta-li-ho, diu ell, jo me’n dono vergonya. Preguntar-li què? diu ella. (Pausa.) Si té vida a les cames. (Pausa.) Si porta res a sota. (Pausa.) Pregunta-li-ho tu, diu ella. (Pausa. Amb sobtada violència.) Deixa’m estar redéu sagrat i vés-te’n. (Pausa. Ídem) Vés-te’n a l’altre barri! (Somriure.) Però no. (Somriure més ampli.) No no. (Fi del somriure.) Els veig com s’allunyen. (Pausa.) Donant-se les mans — i les bosses. (Pausa.) Borrosos. (Pausa.) Desapareixen. (Pausa.) Els darrers éssers humans — que s’han perdut per aquí. (Pausa.) Fins avui. (Pausa.) I ara què? (Pausa. En veu baixa.) Ajuda’m. (Pausa. Ídem.) Ajuda’m, Willie. (Pausa. Ídem.) No? (Pausa llarga. Com si expliqués un conte.) De sobte una rateta… (Pausa.) De sobte una rateta li va pujar per la cuixeta i Mildred, deixant anar la Ninona de l’espant, va començar a xisclar — (WINNIE fa un xiscle brusc i penetrant.) — i va xisclar i xisclar — (WINNIE xiscla dues vegades.) — screamed va xisclar i xisclar i xisclar i xisclar fins que tots van venir corrents, en camisa de dormir, el papa, la mama, la Tata i… la vella Annie, a veure què passava… (Pausa.) … què dimoni podia passar. (Pausa.) Massa tard. (Pausa.) Massa tard. (Pausa llarga. A penes audible.) Willie. (Pausa. Veu normal.) En fi, no falta gaire, Winnie, no pot faltar gaire, per al timbre de dormir. (Pausa.) Després pots tancar els ulls, has de tancar els ulls — in o els has d’obrir. (Pausa.) Per què ho torno a dir? (Pausa.) Abans em pensava… (Pausa.) … dic que abans em pensava que no hi havia cap diferència entre una fracció de segon i la següent. (Pausa.) Jo deia… (Pausa.) … dic que jo deia:, Winnie, no canvies gens, no hi ha mai cap diferència entre una fracció de segon i la següent. (Pausa.) Per què torno a fer sortir això? (Pausa.) Pots fer sortir tan poques coses, que les treus totes. (Pausa.) Totes les que pots. (Pausa.) Em fa mal el coll. (Pausa. Amb violència sobtada.) Em fa mal el coll! (Pausa.) Ah, ja va millor. (Amb irritació continguda.) Les coses, amb mesura. (Pausa llarga.) No puc fer res més. (Pausa.) Ni dir res més. (Pausa.) Però no puc callar. (Pausa.) És un problema. (Pausa.) No, alguna cosa s’ha de moure, al món, jo ja no puc. (Pausa.) Un ventijol. (Pausa.) Un alè d’aire. (Pausa.) Com fan aquells versos immortals? (Pausa.) Podria ser la foscor eterna. (Pausa.) Negra nit sense fi. (Pausa.) Simple atzar, suposo, feliç atzar. (Pausa.) Oh sí, mercès abundants. (Pausa llarga.) I ara què? (Pausa.) I ara què, Willie? (Pausa llarga.) Aquell dia. (Pausa.) El xampany rosat. (Pausa.) Les copes llargues. (Pausa.) L’últim convidat fora. (Pausa.) L’últim brindis amb els cossos a tocar. (Pausa.) La mirada. (Pausa llarga.) Quin dia? (Pausa llarga.) Quina mirada? (Pausa llarga.) Sento crits. (Pausa.) Canta. (Pausa.) Canta la teva vella cançó, Winnie.