Rant

Chuck Palahniuk
Chuck Palahniuk

Bodie Carlyle: A l’estiu molta gent del poble anava al riu a pescar, quan feia bo; Rant se n’anava a una altra banda.

No era gens estrany descobrir que Rant s’havia passat tot el matí caminant pel desert sense parar, s’havia estirat pla de costat i havia entaforat un braç fins al colze dins un forat fastigós. Tant li feia quina mena de bestiola —escorpí, serp o gos de la prada— era la que Rant intentava atrapar a cegues sota terra, esperant el pitjor.

Com que aquella aranya viuda negra no l’havia matat, aquell Diumenge de Pasqua, Rant tenia intenció de caçar alguna cosa que en fos capaç.

—Em van vacunar contra el xarampió i la diftèria —solia dir—. Una serp de cascavell per a mi només és una vacuna contra l’avorriment.

D’una mossegada d’un mocassí d’aigua en deia «la vacuna contra les feines de cada dia».

Els escurçons de pou aproximadament la meitat de les vegades s’obliden d’injectar el verí. Segons els llibres, diu Rant, la veritat és que les serps de cascavell i els mocassins d’aigua tenen més por que tu. Un ésser humà, amb tota l’escalfor que irradia, és el que veu un escurçó de pou. Apareix una cosa així de gran i de càlida i l’únic que pot fer una serp és despullar aquells ullals descendents i —pat-tam— clavar-te’ls al braç.

Res feia que Rant s’emprenyés tant com una mossegada seca. Dolor sense verí. Una vacuna sense medecina. Aquells foradets dobles que se li enfilaven pels braços, aquella anella a la tíbia sense cinturó vermell. Mossegades seques.

En comptes d’anar a pescar peixos, Rant començava a caminar i deixava enrere el porxo del darrere, i el barril per cremar deixalles, i la barraca de la maquinària, per endinsar-se en els camps llogats per cultivar alfals, l’ocell de la pluja que escup —tic-tic-ticlín— rajolins d’aigua cap al sol calent. Després de l’alfals venia l’horitzó d’oliveres russes, amb llargues branques de plata, despentinades. Després d’aquest horitzó venien les remolatxes de sucre. Després de les remolatxes, un altre horitzó. Més enllà, una tanca de filferro espinós amb una pila compacta de plantes rodadores que volen entrar. Compreses i condons que espeteguen penjats com esquers, plens d’esperma i sang de Middleton.

Chuck Palahniuk, Rant: la vida d’un assassí en sèrie. Barcelona: Empúries, 2007, p. 77-78. [Traducció de Jordi Cussà en col·laboració amb Anna Camps]

Traduït per Jordi Cussà

Jordi Cussà