La lluna de paper
Andrea Camilleri
Andrea Camilleri
Mentre en Fazio se les havia amb el calaix va aprofitar per anar a la sala. En Catarella havia encès el portàtil i també el remenava.
–Menstre, això serà dificilimíssim.
–Per què?
–Perquè hi ha el pas del bord.
En Montalbano va quedar parat. Quin pas? Quin bord?
–Escolta, xato, de què putes em parles?
–Mireu, quan algú no vol que algú li miri les coses íntimes que hi té dins, hi posa el pas del bord.
Ara sí que ho va entendre.
–Un password?
–Que no és el que he dit? Exactament això. I si no li dius la paraula contra seny, el bord no et deixa fer el pas.
CAMILLERI, Andrea. La lluna de paper. Barcelona: Edicions 62, 2007, p. 48.
Traduït per Pau Vidal
