Electronic City
Falk Richter
Falk Richter
- Tom entra a l’edifici on viu des de fa aproximadament dues setmanes
- no
coneix ningú
- passadissos interminables
- vint-i-cinc habitatges a cada
passadís
- La ciutat?
- Los Angeles
- Nova York
- Berlín
-
Seattle, Tòquio, Nou Mèxic
- ni ell mateix no ho sap ben bé
- camina
insegur pel passadís
- i mira la clau a la seva mà
- mira el paper de la
paret
- que és estranyament senzill
- res no crida l’atenció, res que
pugui orientar-lo, i
- sí, exacte, ni ell mateix no ho sap ja, Europa,
Amèrica del Nord o del Sud
- també podria ser un complex d’habitatges en
aquella zona comercial de Brisbane, Queensland
- a Melbourne o Sidney
- en
alguna part de Hongkong, Taipei o Singapur
- no en té ni idea en aquest
moment
- no coneix ningú i no es recorda de res: he estat aquí ja alguna
vegada? És el pis correcte, el passadís correcte, era a l’esquerra o a la dreta
de l’ascensor, i sobretot: ÉS AQUEST L’EDIFICI CORRECTE?
- He canviat massa
sovint de lloc, últimament, he perdut totalment l’orientació: on és la Joy, on
és la Joy?, ja fa realment dues setmanes que sóc aquí o o... no ho sé: dues
hores, quan he arribat aquí i sobretot: com? Amb quin avió? O he vingut
caminant? No, no pot ser, no pot, no, espera, jo... Silenci al meu cervell, jo
jo... res no em recorda res aquí, res, el gris senzill, després aquesta moqueta,
la vista des de la finestra: podria ser a tot arreu.
- „Si almenys m’hagués
endut el mòbil –el meu palm, el meu organitzador, la meva agenda– o si més no
una brúixola.
- O un discman, així ara podria sentir una mica de música, fins
que passi algú en algun moment per aquí.“
- Té una agenda on anota a quina
planta de quina ciutat ha llogat les seves habitacions
- i necessita aquests
documents, hòstia, merda, el meu avió, com ho he de fer ara? Necessito aquests
documents de merda per al vol de connexió, si no no cal ni que hi vagi i i – 7 –
1 – 7 – 2 – 4?? 7 – 1 – 7 – 2 – 5?? Aquesta refotuda combinació de números, si
tan sols sabés en quina ciutat sóc, llavors llavors, i d’on ve aquest sobtat
powerfailure al meu cervell, tots els números esborrats, tot perdut, JOY? On és
la JOY? És així com es deia, la meva dona, companya, és així com es deia?, quin
gènere és aquest en realitat? Ho hem decidit ja?
Traducció inèdita.
Traduït per Ramon Farrés