Electronic City

Falk Richter
Falk Richter

- Tom entra a l’edifici on viu des de fa aproximadament dues setmanes
- no coneix ningú
- passadissos interminables
- vint-i-cinc habitatges a cada passadís
- La ciutat?
- Los Angeles
- Nova York
- Berlín
- Seattle, Tòquio, Nou Mèxic
- ni ell mateix no ho sap ben bé
- camina insegur pel passadís
- i mira la clau a la seva mà
- mira el paper de la paret
- que és estranyament senzill
- res no crida l’atenció, res que pugui orientar-lo, i
- sí, exacte, ni ell mateix no ho sap ja, Europa, Amèrica del Nord o del Sud
- també podria ser un complex d’habitatges en aquella zona comercial de Brisbane, Queensland
- a Melbourne o Sidney
- en alguna part de Hongkong, Taipei o Singapur
- no en té ni idea en aquest moment
- no coneix ningú i no es recorda de res: he estat aquí ja alguna vegada? És el pis correcte, el passadís correcte, era a l’esquerra o a la dreta de l’ascensor, i sobretot: ÉS AQUEST L’EDIFICI CORRECTE?
- He canviat massa sovint de lloc, últimament, he perdut totalment l’orientació: on és la Joy, on és la Joy?, ja fa realment dues setmanes que sóc aquí o o... no ho sé: dues hores, quan he arribat aquí i sobretot: com? Amb quin avió? O he vingut caminant? No, no pot ser, no pot, no, espera, jo... Silenci al meu cervell, jo jo... res no em recorda res aquí, res, el gris senzill, després aquesta moqueta, la vista des de la finestra: podria ser a tot arreu.
- „Si almenys m’hagués endut el mòbil –el meu palm, el meu organitzador, la meva agenda– o si més no una brúixola.
- O un discman, així ara podria sentir una mica de música, fins que passi algú en algun moment per aquí.“
- Té una agenda on anota a quina planta de quina ciutat ha llogat les seves habitacions
- i necessita aquests documents, hòstia, merda, el meu avió, com ho he de fer ara? Necessito aquests documents de merda per al vol de connexió, si no no cal ni que hi vagi i i – 7 – 1 – 7 – 2 – 4?? 7 – 1 – 7 – 2 – 5?? Aquesta refotuda combinació de números, si tan sols sabés en quina ciutat sóc, llavors llavors, i d’on ve aquest sobtat powerfailure al meu cervell, tots els números esborrats, tot perdut, JOY? On és la JOY? És així com es deia, la meva dona, companya, és així com es deia?, quin gènere és aquest en realitat? Ho hem decidit ja?

Traducció inèdita.

Traduït per Ramon Farrés

Ramon  Farrés
De Maria Jesús Udina, 2014