Aina Torrent-Lenzen

Visat núm. 30
(Gener 2020)
Vaig néixer a Barcelona l’any 1957. Després de cursar els estudis de guitarra clàssica al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona, em vaig especialitzar en música antiga (llaüt barroc i tiorba) a l’Schola Cantorum Basiliensis (Basilea, Suïssa). Per motius personals em vaig traslladar a Alemanya i un cop allà vaig prendre la important decisió de deixar la música per a dedicar-me als estudis de Filologia Romànica i Germànica a la Universitat d’Aquisgrà (RWTH Aachen).
Més endavant vaig doctorar-me, també a Aquisgrà, sobre un tema de normativa lingüística catalana i a continuació vaig fer el que en els països de parla germànica se’n diu “habilitació” (Habilitation) a la Universitat de Viena sobre el tema del castellà com a llengua pluricèntrica.

Un cop acabat aquest llarg camí de formació universitària, vaig anar aprofundint en els temes de llengua que realment m’interessaven. I és així com, de mica en mica, vaig entrar en el món de la traducció literària (sobretot de poesia), per a dedicar-me més tard plenament a la lingüística pragmàtica, així com a la fraseologia del català, del castellà i de l’alemany (també des del punt de vista de la traducció).

Durant molts anys, la creació poètica em va acompanyar en tot el que feia. El meu primer poema el vaig escriure quan tenia setze anys. Aquesta activitat em va permetre identificar-me molt amb les obres poètiques que més tard tindria l’oportunitat de traduir. L’obra més important que he traduït ha estat la poesia completa de Günter Eich al castellà; també vaig traduir-ne uns quants poemes al català. Són poemes i traduccions que em vaig arribar a estimar molt, però que em van provocar una crisi existencialista profunda, que només vaig superar molt a poc a poc i amb moltes dificultats. Recordo que un amic meu traductor em va dir una vegada: “Traduir l’obra completa d’un autor és com casar-s’hi”. I és ben cert. Quan per fi vaig poder deixar enrere aquesta crisi, també em vaig voler allunyar de la poesia. I aquí em trobo ara, immersa en el món de la fraseologia, tal com acabo d’esmentar. Només puc constatar que, en la meva vida intel·lectual i, en certa manera, també en la personal, sempre he necessitat grans canvis.

Des que visc a Alemanya, les meves llengües de treball han estat el català, el castellà i l’alemany. He dedicat molts anys de la meva vida al castellà. Ho segueixo i ho seguiré fent, perquè he començat projectes relacionats amb el castellà que només acabaré si tinc la sort de viure molts anys gaudint de bona salut. Però des de fa un temps estic escrivint, junt amb altres filòlegs i traductors que em fan costat, un diccionari fraseològic català-alemany (Phraseologisches Wörterbuch Katalanisch-Deutsch), i, en el fons del meu cor, sé que no tornaré a allunyar-me mai més de la meva llengua materna en la meva activitat com a lingüista i com a traductora. En la meva vida privada sempre l’he tinguda ben a prop.