Manel Ollé (Barcelona, 1962) és llicenciat en filologia catalana per la Universitat de Barcelona (1986) i doctorat en història per la Universitat Pompeu Fabra (1999). És professor titular en història i cultura de la Xina moderna i contemporània del Departament d’Humanitats de la UPF.

Les principals línies d’investigació que segueix són les relacions Xina-Filipines en els segles XVI-XVII; l’anàlisi de les percepcions europees de la Xina, la història de la diàspora xinesa al sud-est de l’Àsia, l’estudi de les traduccions catalanes de poesia xinesa i la recepció i crítica de la cultura xinesa contemporània del període postmaoista: literatura, cinema i cultura de masses.

És autor dels llibres: La invención de China (2001), La empresa de China: de la armada invencible al Galón de Manila (2002), Made in China: el despertar social, político y cultural de la China contemporánea (2005) i La Xina que arriba: perspectives del segle XXI (Eumo, 2009).

Com a traductor, ha traduït del xinès poemes de Li Qingzhao (Reduccions, 2005), l’assaig de Gao Xingjian La raó de ser de la literatura (2004) i, juntament amb Chün-chün Chin, el recull Contes estranys del pavelló dels lleures (2001).

Al marge de les seves activitats en el camp sinològic, ha publicat els llibres de poesia De bandera liberiana (1994) i Mirall negre (2002). Exerceix la crítica literària en la revista L’Avenç i en el suplement Cultura/s de La Vanguardia.