Ramon Monton Lara (Sabadell, 1959) és escriptor i traductor de l’alemany i l’anglès. Es va llicenciar en filologia anglogermànica a la Universitat de Barcelona el 1987. Posteriorment ha cursat estudis d’història contemporània, pensament crític, màrqueting editorial, cultures asiàtiques, ficció televisiva i gestió del patrimoni. Ha fet postgraus de tècniques editorials, desenvolupament sostenible, producció i comunicació cultural i desenvolupament cultural comunitari.

Entre el 1989 i el 1990 va ser coordinador de serveis lingüístics en l’àmbit de l’esport de la Direcció General de Política Lingüística. També ha estat periodista musical i crític literari, ha col·laborat en publicacions com ara Diari de Barcelona, Serra d’Or, Set Dies, El Temps i Lletres; habitualment col·labora en la revista Llengua Nacional. Va participar en el volum Carrers de frontera. Passatges de la cultura catalana a la cultura alemanya de l’Institut Ramon Llull (2008). Dins de les arts visuals, va elaborar el concepte de la videoinstal·lació Badalls, de Mercè Boix (2005).

Com a autor ha publicat vuit reculls de contes, un de poesia, dos volums d’assaig polític i una novel·la. Ha obtingut diversos premis literaris, el més destacat dels quals va ser el Premi de la Crítica Serra d’Or de novel·la 2004 per El nyèbit.

Es dedica a la traducció des de 1988. Entre altres autors, ha traduït: Elias Canetti (La província de l’home), Robert Musil (L’home sense qualitats), H. J. CH von Grimmelshausen (L’aventurer Simplicissimus), Bertolt Brecht (Timbals a la nit i Santa Joana dels escorxadors), Robert Walser (Els germans Tanner), E. T. A. Hoffmann (Opinions sobre la vida del gat Murr, Els elixirs del diable i Fantasies a la manera de Callot), Joseph von Eichendorff (De la vida d’un inútil), Ingo Schulze (Noves vides i Adam i Evelyn), Hans Fallada (I ara què, homenet? i Sol a Berlín), Orhan Pamuk (El museu de la innocència), Herta Müller (L’home és un gran faisà en el món i En terres baixes), Stefan Zweig (Viatge al passat i Els prodigis de la vida), Gore Vidal (L’edat d’or) i Ford Madox Ford (La cinquena reina).