Veronica Orazi es va llicenciar i doctorar en Filologia Iberoromànica a la Universitat de Florència. Va ser becària de l’Accademia della Crusca i de l’Institu d’Estudis Catalans, del qual ara és membre corresponent (Secció Històrico-Arqueològica).

Va rebre el Premi Crítica “Serra d’Or” de Catalanística, per al volum“Història de la filla del rei d’Hongria” e altri racconti catalani tardo-medievali. Studio folclorico ed edizione critica (1999) i el Premio Città di Monselice per la Traduzione Letteraria – Sezione Leone Traverso per a la primera versió italiana de l’obra castellana medieval Sendebar. Il Libro degli inganni delle donne (2001).

Ha traduït a l'italià Storie de virtù insidiata (2006) una col·lecció de novel·letes exemplars catalanes del segle XV; Le signorine di Lourdes (2012) de Pep Coll; El arte de las putas (2012) de Nicolás Fernández de Moratín (s. XVIII); la peça teatral Corpi perduti (2014) del dramaturg espanyol contemporani José Manuel Mora; el cap. II, 34 del Quijote, “Come si doveva disincantare l’impareggiabile Dulcinea del Toboso” (in Don Chisciotte della Mancha, a cura de P. Bottaet al, 2015.); i el poemari Lletra menuda de Nora Albert (2016). Ha estat la responsable editorial d'altres traduccions a l'italià, com Il libro de le bestie de Ramon Llull (Edizione dell'Orso, 2015).

És catedràtica de Literatura espanyola i de Llengua i literatura catalanes a la Universitat de Torí i ha estat professora a les Universitats “Ca’ Foscari” de Venècia, Bolònia i també de Siena, on impartí docència al Màster en “Traduzione letteraria e editing dei testi”.