per Xavier Farré

Czeslaw Milosz (Szetejne, 1911-Cracòvia, 2004) és un dels escriptors més importants del segle XX. Ha escrit assaigs, novel·les i poesia, però per damunt de tot s’ha considerat sempre un poeta. El fet d’haver pogut entreveure la manipulació del poder en la literatura i la cultura es tradueix en l’esmolada anàlisi que realitza a La ment captiva, llibre que el projectarà internacionalment.

Va exiliar-se, visqué a França primer i després als Estats Units, després d’haver treballat com a agregat cultural de la República Popular de Polònia i haver, posteriorment, trencat qualsevol lligam amb el sistema comunista, la qual cosa provocà que es prohibís no solament la publicació de les seves obres, sinó també d’esmentar el nom de Milosz a Polònia.

És en l’exili francès que es dedica més a la prosa, ja que escriu també dues novel·les, entre les quals La vall de l’Issa, i llibres d’assaig, com ara Rodzinna Europa (traduït a l’espanyol com Otra Europa).

El conjunt de la seva obra poètica és, potser, tan sols comparable a Polònia a la del gran poeta romàntic Adam Mickiewicz. S’hi presenta, en un despullament cada cop més acurat, amb un llenguatge que es fa molt més comprensible en la seva darrera producció, un ventall de temes amplíssim, des del dolor de la pèrdua i la barbàrie en la Segona Guerra Mundial fins al dubte davant del passat i com aquest esdevé una part de la nostra realitat, en un intent de poder arribar a acceptar aquest món tal com el poeta l’ha viscut. El 1980 va rebre el Premi Nobel de Literatura.