per Maria Torres Bauzà

Doris Lessing va néixer el 22 d’octubre de 1919 a Kermānshāh, actual Bakhtarān, Iran. Quan tenia sis anys es va traslladar amb la seva família a Rhodèsia. Filla de pares britànics, va rebre una educació molt estricta per part de la seva mare. Als quinze anys va deixar els estudis i va començar a publicar els seus primers relats en algunes revistes sud-africanes. Així doncs, la seva formació va ser autodidacta.

La seva carrera com a escriptora va començar quan es va traslladar a Londres el 1949. Va escriure la seva primera novel·la, The Grass is Singing, la qual va ser publicada l’any següent. La seva obra descriu les seves experiències personals. S’hi poden reconèixer pinzellades de la seva infància a Àfrica i de les seves idees polítiques, ja que va ser militant comunista durant anys, però va abandonar el partit el 1954, en sentir-se’n decebuda.

Les seves obres tracten els conflictes culturals, les injustícies de la desigualtat racial i la tensió entre ètica personal, creació artística i compromís polític. Normalment ho fa a través dels ulls de dones sensibles que aporten als seus llibres la reflexió sobre la condició de la dona. La seva obra més coneguda, El quadern daurat (1962; The Golden Notebook), traduïda al català per Víctor Compta, va ser la seva consagració com a icona del feminisme. El 1966 va tornar a l’Àfrica del Sud, on la van rebre amb els braços oberts després d’haver-li prohibit l’entrada al país per culpa de les seves crítiques.

La seva bibliografia és extensa, però hi destaquen les cinc novel·les de la sèrie Children of Violence (1952-69), i les cinc novel·les de ciència-ficció de la sèrie Canopus in Argos (1979-83). També va publicar les seves memòries en dos volums: Under my Skin (1994) i Walking in the Shade (1997).

Ha rebut nombrosos premis que avalen la seva trajectòria professional. Entre d’altres, ha rebut els premis Grinzane Cavour (1989), Internacional de Catalunya (1999) i Príncipe de Asturias (2001). El 2007 va ser guardonada amb el Premi Nobel.