per Eduard Castanyo

Ian Watson va néixer l’any 1943, a St. Albans, al nord d’Anglaterra. Ell mateix explica el seu interès per la ciència-ficció com a fugida de l’entorn ensopit en què creixia, al Tyneside. Des de la seva revelació amb The Embedding (Encastats, 1973), sobre el llenguatge com a sistema de percepció de la realitat, s’ha mostrat com un dels autors més renovadors de ciència-ficció. Va elaborar per a Stanley Kubrick, a partir d’un conte de Brian Aldiss, el guió del film AI (Intel·ligència Artificial), que finalment va fer Spielberg.

En una pausa entre l’institut i la universitat, va estudiar autors clàssics i francesos, però, com diu ell, «mentre amb una mà passava els fulls [...] a la mà esquerra engrapava esquizofrènicament El viatge del Beagle espacial». En acabar els estudis, aconseguí una feina de professor d’anglès a la Universitat de Tanzània, lloc on es traslladà l’any 1965. Després de dos anys a Tanzània es desplaçà a fer de professor a la Universitat de Tòquio, ciutat on, segons ell, «la ciència-ficció era la realitat quotidiana [...]: sobrepoblació, contaminació, ones sísmiques [...] i els llampants ginys electrònics del segle XXI». Allà va començar a escriure ciència-ficció com una estratègia de supervivència psicològica per fer front al xoc del futur. Fins i tot s’afirma que el ciberpunk podria haver sorgit d’un article sobre el Japó que Ian Watson va escriure per a New Worlds l’any 1970.

De retorn a Anglaterra aquell mateix any, va començar a impartir classes d’estudis futurs i ciència-ficció. Amb la publicació de la seva primera novel·la, The Embedding, l’any 1973, inicià un seguit d’obres de ciència-ficció que es concentren en les ciències «toves», com ara la lingüística i l’antropologia i que revelen l’interès de l’autor per la percepció i les alteracions de la ment.

Els seus interessos, doncs, giren al voltant de com percebem les coses, de fins a quin punt el que percebem és la realitat i de les múltiples realitats possibles que sorgeixen a cada instant. D’aquí que en The Embedding les estructures lingüístiques no tan sols generin una percepció diferent, sinó una realitat diferent; que en Meat (considerada com a novel·la d’horror) es mesclin diferents realitats d’èpoques diferents; o que en Deathhunter (El caçador de la mort) la mort en una realitat condueixi a la vida en una altra.