per Adriano de Mata

Juan Ramon Madariaga Abaitua va néixer a Bilbao (Biscaia) el 1962 i va estudiar filologia basca a la Universitat de Deusto (Biscaia), on posteriorment va ser professor d’èuscar.

El 1997 va rebre el Premi de la Crítica pel llibre de poemes Argia sortzen den izartegia (El firmament d’on prové la llum), i el 2000 va obtenir el Premi Felipe Arrese Beitia, convocat per l’Euskaltzaindia (Acadèmia de la Llengua Basca), pel recull Amodioa batzuetan (L’amor a vegades). Amb aquest mateix llibre va ser un dels finalistes dels Premis Euskadi l’any 2002.

Part de la seva obra poètica ha estat inclosa en diverses antologies, com ara Milenio (Mil·lenni), Ultimísima poesía espanyola i Orbanak (Taques), aquesta última és una mena de resum de la seva trajectòria poètica fins al 2001. Alguns dels seus poemes figuren, traduïts a l’espanyol, dins Quinta del 63 (Els de l’any 63), publicat pel Centro de Estudios Literarios y de Arte de Castilla y León. També han aparegut diversos poemes seus en altres publicacions basques i han estat traduïts, a més de l’espanyol, a l’anglès, al català, a l’eslovè i a l’italià.

Ha fet col·laboracions per al diari Berria i ha publicat les seves aportacions en moltes altres revistes i diaris. Actualment escriu a la separata literària del diari mensual Bilbao i cada diumenge al diari Deia.

Madariaga també és un gran aficionat al muntanyisme i ha pujat alguns «vuitmils», com, per exemple, el Cho Oyu, el Broak Peak, l’Everest i el Shisha Pangma.