per Montserrat Abelló

Margaret Atwood va néixer a Ottawa el 1939 on passà la infantesa i cursà els primers estudis, sovint interromputs per freqüents visites a les regions despoblades i selvàtiques al nord d’Ontàrio i al Quebec acompanyant el seu pare entomòleg, fet que queda evidenciat en algunes de les seves novel·les, com ara en Surfacing (1972). Estudià a Victoria College University de Toronto on es llicencià en lletres i després a Radcliffe on va fer el doctorat. A més de treballar en la seva professió, ha fet de caixera, cambrera i guionista. És una primera figura al Canadà com a poeta, novel·lista i crítica literària.

Lluitadora pels drets humans i feminista, va prendre part activa en el moviment de la població negra als Estats Units amb Martin Luther King. Professora d’American Studies a la Wake Forest University de Carolina del Nord, ha donat conferències per tot Amèrica i Europa. Ha escrit Survival (1972), guia temàtica de la literatura canadenca, i ha compilat The Oxford Book of Canadian Verse (1982).

Els seus contes i novel·les amb més èxit són: The Edible Woman (1969), The Hand Maid’s Tale (1985) i The Cat’s Eyes (1988), que s’ha publicat també en català amb el títol Ull de gat. És, però, en poesia on excel·leix. Precisa i incisiva, sempre compromesa, ens dóna la seva visió del món a través de poemes-denuncia com ara en «Cançons de Nadal» o en «Històries veritables», forts i tendres alhora. Tal com ella diu: «L’art pot i cal que funcioni com un agent de la veracitat, un mitjà pel coneixement i la confrontació». Dels seus nombrosos llibres de poemes cal destacar: The journals of Susan Moodie (1970), Two Headed Poems (1978), True Stories (1981), Interlunar (1984), a més del volum recopilatori Selected Poems II: Poems Selected and New 1976-86 (1987). La seva obra ha estat abastament traduïda.