per Montserrat Franquesa i Quim Gestí

Maria Skiadaresi (Neo Faliro, Atenes, 1956) és una de les escriptores amb més projecció del panorama literari grec actual. Autora d’una trajectòria relativament recent, comença a atresorar una obra encara curta, però d’una qualitat indiscutible que la converteixen en un dels valors en alça de les lletres neogregues.

En aquest sentit pot servir de paradigma de la producció literària d’aquest país ja que, per edat, per la seva condició de dona i pels gèneres i la temàtica de la seva obra, reuneix bona part de les característiques de la literatura grega dels darrers anys. Per edat pertany a la generació, encara jove, que ha crescut després de la dictadura dels coronels, durant el període de pau, estabilitat i democràcia més llarg de la història de la Grècia moderna. Una generació que conviu amb les generacions que han patit els anys convulsos de la postguerra i de la dictadura, i amb els escriptors més recents o emergents.

Maria Skiadaresi inicia la seva obra creativa explorant gèneres literaris molt treballats i de gran tradició a Grècia: el llibre infantil i el relat curt. Uns inicis comuns amb els de tants i tants escriptors actuals i anteriors que han begut de la gran tradició de la literatura infantil i juvenil del país i del gust pel relat curt, que s’introdueix a Grècia a final del segle XIX. Els relats que es recullen a Temps groc són un bon exemple del que acabem d’esmentar. Skiadaresi, com si d’un aprenentatge literari es tractés, ha passat per aquests gèneres fins a arribar a la novel·la: l’any 1996 apareix Àtropos acollida unànimement per la crítica com una novel·la digna d’una escriptora consagrada i no l’opera prima d’una autora novella.

Pel que fa als temes, la seva obra recull l’heterogeneïtat que caracteritzen la literatura grega actual: des de la novel·la històrica de l’esmentada Àtropos, a la problemàtica social de la immigració del conte El dany (2002), la problemàtica de les relacions personals en el marc de conflictes culturals més amplis de la seva última novel·la Amb la lluna a l’esquena (2004), fins a les angoixes individuals, la complexitat de les relacions familiars, les imatges de la vida quotidiana, la recerca de l’amor, les relacions d’amistat o els jocs del poder polític.