Curial e Güelfa

Anònim Curial e Güelfa

[El torneig. Meravelles de Curial]

La plaça se començà emplir de gents, qui venien per fer armes, e començaren a rompre llances per cada part; e molts senyors, molt ben acompanyats en multitut glomerosa comencen lo torneig. Per què Curial, prenent una de les sues llances, met-se per mig, e encontra un cavaller molt famós i derroca’l del cavall, encontra un altre e axí mateix l’enderroca, e altre aprés, e sí fa tants com davant li’n vénen, en manera que no era cavaller qui per ell fos ben encontrat que no desemperàs lo cavall. Tothom deya: -Aquest és lo cavaller d’ir; certes, sua serà la honor d’aquesta jornada.-

Lo duch d’Orleans confiava molt de la sua virtut, e, cuydant venjar la caiguda que en lo precedent dia havia feta, se llexà anar contra lo cavaller, qui allí davant la reina feia armes, e fér-lo molt ardidament, e ab tan gran força, que tota la llança féu volar en peces; mas certes no féu cosa jamés de què tantost hagués guardó, que l’altre·l trasch de la sella tant com la llança havia de llonch, e fonch tan gran lo colp que pres, que hach obs ajuda al llevar. Laquesis, que·l viu, malaí lo cavaller, mas la Güelfa en son cor li tornava les saluts. Cuidava morir Laquesis de malenconia, e tota rabiava de mal talent. Los cavallers del duch vénen contra aquells de Curial, rompen les llances los uns en los altres, e despuys meten mans per les spases e comencen un torneig molt forts.

Lo duch fonch muntat en les llotges, e estech entre la reina e la Güelfa, e mirà les maravelles del torneig. Laquesis deia mal contínuament del cavaller del falcó, no de la sua cavalleria, car no la podia rependre, mas de la sua vanaglòria e del ergull. Lo duch li dix que callàs, car ja era estat temps que deya lo contrari, de què la Güelfa ris molt, ajustant lo duch a estes paraules que, en la sua fe, ell no creia que en lo món fos vui tan noble ni tant valent cavaller, e que, en la sua fe ell no li volie mal, si bé en dos jorns lo havia enderrocat dues vegades. –Què us diré? –dix lo duch-. No ha cavaller en tot lo torneig que dur en la sella sinó tant com aquest vol.-

Anònim Curial e Güelfa , [El torneig. Meravelles de Curial] Barcelona: Barcino. 3 vols., 1930-1933. Llibre III. Volum III, ps. 243-245.