Del joc i del foc
Carles Riba
Del joc i del foc
Déu podia haver fet descloure
una rosa més, la més noble,
en l’alba d’una illa sense homes;
per un remot canvi nocturn,
entre el seu cel i el nostre rompre
en somrís un astre, el més pur;
en un golf secret, fer expirar
tota la dolçor del mar gran
en l’onada més radiant:
ha preferit que un amant, sol
pel trist carrer, digues un nom,
de sobte l’inefable nom,
el cridés al vent matusser
que venteja tots els rosers,
les veles de tots els nauxers,
i fa rasa la nit humil
del gai vianant sense asil.
[1935]
Del joc i del foc
CAP ENLLÀ
Com la proa amb l’onada,
com la llum amb el vidre,
com l’amant amb l’amada,
m’encontraré amb tu,
Esperança, Esperança,
tu esquerpa i jo segur.
No sabré si és amor
o si una lluita brava;
si fast o si llangor.
Serà la prova pura,
Esperança, Esperança,
cap enllà, oh més ventura!
[1939]
Del joc i del foc
VIII
Que furioses
sento córrer les aigües
del nostre amor, oh!
quan vinc a tu pel frèvol
pontet d’una carícia!
[1936]
Del joc i del foc
XXXVI
INSCRIPCIÓ
Sobre un retrat ofert a J. i A.
en temps de guerra
Tristes banderes
del crepuscle! Contra elles
sóc porpra viva.
Seré un cor dins la fosca;
porpra de nou amb l’alba.
[1938]
Del joc i del foc
XLV
POETA MORT
M. T. [Màrius Torres]
Sempre darrera
els ocells invisibles
de l’esperança,
¿fins on ha anat aquesta
vegada, que no torna?
[1943]
Del joc i del foc
Carles Riba , Del joc i del foc RIBA, Carles. “Tannkas of the four seasons” [Tannkas de les quatre estacions], a Poems [edició bilingüe]. Oxford: The Dolphin Book, 1964, p. 50-53.
