És quan dormo que hi veig clar

J. V. Foix

És quan dormo que hi veig clar
A Joana Givanel

És quan plou que ballo sol
Vestit d'algues, or i escata,
Hi ha un pany al revolt
I un tros de cel escarlata,
Un ocell fa un giravolt
I treu branques una mata,
El casalot del pirata
És un ample gira-sol.
És quan plou que ballo sol
Vestit d'algues, or i escata.

És quan ric que em veig gepic
Al bassal de sota l'era,
Em vesteixo d’home antic
I empaito la masovera,
I entre pineda i garric
Planto la meva bandera;
Amb una agulla saquera
Mato el monstre que no dic.
És quan ric que em veig gepic
Al bassal de sota l'era.

És quan dormo que hi veig clar
Foll d'una dolça metzina,
Amb perles a cada mà
Visc al cor d'una petxina,
Só la font del comellar
I el jaç de la salvatgina,
- O la lluna que s'afina
En morir carena enllà.
És quan dormo que hi veig clar
Foll d'una dolça metzina.

J. V. Foix , És quan dormo que hi veig clar When I sleep, then I see clearly. Nova York: Persea Books, 1988. (Trad. D. H. Rosenthal)