Carles Magrinyà i Solé (Valls, 1885 – Barcelona, 1959). Poeta i novel·lista. Llicenciat en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, fou professor de llatí i català. És autor de dos llibres de poemes, de la narració El guineueta (1926), d’una sèrie de novel·les en castellà publicades amb el pseudònim Jack Wilson i d’unes Historias de la Biblia: José, Ruth, Tobías y Judit (1926). Va traduir de l’alemany la novel·la Aigua salada de Heinrich Hauser, i del llatí, juntament amb Joan Mínguez^↑, les Elegies de Tibul, per a les quals també va escriure la introducció. L’any 1922 Magrinyà havia enllestit una versió castellana en vers de Tibul, i aquesta és segurament la causa que en la traducció catalana s’hi trobin versos ocasionals, cosa que Lluís Nicolau d’Olwer criticava (des de la pàgines de La Publicitat, el 6 de juny de 1925) en una versió en prosa. A part d’això, considerava que la traducció de Magrinyà i Mínguez és, “en general, elegant i justa”. [Victòria Alsina]