Jaume Medina i Casanovas
(Vic,
1949). Llatinista, assagista i poeta. El 1976 es doctorà a la Universitat
Autònoma de Barcelona amb la tesi Història
de les adaptacions de metres clàssics greco-llatins en la poesia catalana
(segle XX), dirigida per Miquel Dolç↑. Actualment és professor
de llatí d’aquesta mateixa universitat. Autor d’estudis relacionats amb el
llatí i la literatura catalana, ha publicat nombrosos treballs sobre poetes
contemporanis, entre els quals cal destacar per la quantitat i per la importància
els que ha dedicat a Carles Riba↑. És autor dels reculls d’articles
i dels assaigs Lletres d’enguany i
d’antany (2003), El crepuscle de la
poesia. Rainer Maria Rilke: un capítol de la història literària catalana(2009)
i De l’Edat Mitjana al dos mil. Estudis
sobre la tradició clàssica a Catalunya(2009), entre d’altres. També, d’una
obra sobre retòrica (L’art de la paraula.
Tractat de retòrica i poètica, 2000), elaborada a partir d’un tractat de
retòrica del segle xix escrit en
llatí i traduït per ell mateix. La seva activitat traductora ha consistit
sobretot a posar en català obres llatines. Així, ha col·laborat amb la Fundació
Bernat Metge (en fou membre del consell de direcció els anys 1993-2000) amb la
versió d’obres clàssiques rellevants: els dos volums dels Fastos d’Ovidi i Retòrica a
Herenni, la primera obra de retòrica, d’autor desconegut, que ens ha
arribat del món llatí, del segle iaC.
Tanmateix, s’ha dedicat principalment a la traducció d’obres de tema filosòfic
i religiós d’autors medievals i renaixentistes: Manual del cavaller cristià i Elogi
de la follia (premi a la millor traducció catalana de l’any 1982, de la
Generalitat de Catalunya) d’Erasme de Rotterdam, Tractat de l’esmena de l’enteniment i Cartes sobre el mal de Spinoza, Per
què Déu es va fer home de sant Anselm, L’Església
militant de Roberto Bellarmino i La
Trinitat de sant Agustí. Finalment, cal fer esment de dues traduccions
d’altres llengües: Assaig sobre el govern
civil de John Locke, traduïda de l’anglès juntament amb Joan Sellent↑,
i la Sintaxi llatina d’Eduard Valentí↑,
que havia estat originalment escrita i publicada en castellà.
[Victòria Alsina]
VALENTÍ FIOL, Valentí
Sintaxi
llatina. Barcelona: Curial, 1979.
ERASME DE ROTTERDAM,
Manual
del cavaller cristià. Barcelona: 1981. (CC, 24)
ERASME DE ROTTERDAM,
Elogi de
la follia. Barcelona: Edicions 62, 1982.
LOCKE, John
Assaig
sobre el govern civil precedit de la carta sobre la tolerància.
Barcelona: 1983. (TF, 20) [Amb Joan Sellent]
SPINOZA, Baruch de
Tractat
de l’esmena de l’enteniment. Cartes sobre el mal.
Barcelona: 1991. (TF, 60)
OVIDI,
Fastos. Vol. 1:
llibres I-III. Barcelona: 1991. (FBM, 267)
ANSELM DE CANTERBURY,
Per què
Déu es va fer home. Carta sobre l’encarnació del verb.
Barcelona: 1992. (CC, 34) [Amb Josep Manuel Udina i Cobo]
BELLARMINO, Roberto
L’Església
militant. Barcelona: 1994. (CC, 47)
OVIDI,
Fastos. Vol. 2:
llibres IV-VI. Barcelona: 1997. (FBM, 303)
, Retòrica a
Herenni. Barcelona: 2000. (FBM, 320)
AGUSTÍ, sant
La
Trinitat. Barcelona: 2001. (TF, 86)
,
Història
de les adaptacions de metres clàssics greco-llatins en la poesia catalana.
Bellaterra: UAB, 1976. Tesi doctoral.
,
\"Horaci en la literatura catalana\". Els
Marges 7 (1976), p. 93-106.
, “L’hexàmetre i el dístic elegíac en la poesia
catalana”. Els Marges 4 (1978), p.
3-30.
,
“Virgili en la literatura catalana”. Faventia 1/1 (1979), p. 47-61.
,
“Entorn d’una fal·làcia”. Els Marges 20 (1980), p. 106-108.
,
“Horaci i Virgili a la Fundació Bernat Metge”. Serra
d\'Or 274-275 (juliol-agost 1982), p. 61-62.
,
“La Bucòlica IV de Virgili, traduïda per Carles
Riba”. Faventia 5/1 (1983), p. 85-87.
,
“Carles Riba, humanista i traductor”. A: Carles
Riba en els seus millors escrits. Barcelona: Miquel Arimany, 1984, p.
13-21.
,
“Carles Riba, traductor de contes”. Faig 23-24 (maig 1985), p. 185-190.
,
\"Sobre Riba i Hölderlin, encara\". Clot.
Revista de Literatura 7 (1985), p. 15-17.
MOLAS, Joaquim; MEDINA, Jaume
“Carles Riba i els clàssics:
les primeres traduccions (1911-1917)”. A: Jaume Medina i Enric Sullà (eds.). Actes
del Simposi Carles Riba. Barcelona: PAM, 1986, p. 139-174.
,
Carles
Riba i Friedrich Hölderlin. Barcelona: PAM, 1987.
,
\"Noucentisme i humanisme\". A: El
noucentisme. Barcelona: PAM, 1987, p. 79-98.
,
“La Renaixença i els clàssics llatins”. A: Actes del Col·loqui Internacional sobre la
Renaixença. Barcelona: Curial, 1992, vol. I, p. 317-333.
,
“Riba i Horaci”. Faventia 12/13 (1992), p. 9-12.
,
“Els poemes alemanys de Carles Riba”. A: Narcís Garolera
(ed.). Textos de literatura catalana. Lectures i interpretacions.
Barcelona: Columna, 1995, vol. II, p. 103-114.
,
“Carles
Riba i els presocràtics”. A: M. Puig Rodríguez-Escalona (ed.). Tradició
clàssica. Actes de l’XI Simposi de la Secció Clàssica de la SEEC. Andorra
la Vella: Govern d’Andorra, 1996, p. 457-460.
,
\"Davant els setanta-cinc anys de la Fundació
Bernat metge\". Serra d\'Or 446 (febrer 1997), p. 42-43.
,
Estudis sobre Carles Riba.
Barcelona: PAM, 2000.
,
Lletres d’enguany i
d’antany.
Barcelona: PAM, 2003.
,
De l’Edat Mitjana al dos
mil. Estudis sobre la tradició clàssica a Catalunya. Barcelona: Publicacions
Internacionals Catalanes, 2009.
,
El
crepuscle de la poesia. Rainer Maria Rilke: un capítol de la història literària
catalana. Palma: Lleonard Muntaner, 2009.