Grand Hotel d\'Estrangers
Claude Beausoleil
Claude Beausoleil
Parlaven dels teus llibres
dels llibres dels teus amics
amb llengua esmolada com si
pengés dels seus cranis encanudits
parlaven de la vostra cultura
te’n recordes bé
parlaven davant teu
sense vacil·lar sense amor
parlaven a poc a poc de la vostra literatura
aquella on tots els teus amics
havien de deixar-hi la pell
deien que un dia caldria
fer-hi una bona neteja
Pontificaven tot grunyint
encorbatats amb l’esguard mort
les mans eixutes
com de paper
parlaven sols entre ells
t’havien anul·lat
i perdies el sentit
en aquesta mascarada
Les seves veus envellides i plenes de fel
ordien dificultats
mai no llegien
llibres de l’intercanvi
tristament ho sabies
quan et vas ficar
derrotat i humit
dins el llit de cotó fred
al Gran Hotel d’Estrangers
Després de la humiliació
les teves queixes van esvair-se
per la tapisseria desgastada
servaràs la imatge
dels seus rostres de guix
que una immensa lassitud
acanalava amb ganyotes deformes
eren allí ben drets
dins els seus vestits petrificats
Claude Beausoleil, Gran Hotel d’Estrangers, Barcelona; Vic: Jardins de Samarcanda, 2007.
Traduït per Antoni Clapés