Poema de la fi (rus)
Marina Tsvetàieva
Marina Tsvetàieva
13
Com el ganivet s’esmola
En pedra i el serradís
S’escombra... així la
pell molla
De sobte, sota els dits.
Oh bessons: coratge
D’home i sequedat.
On sou? Que tinc
llàgrimes—
No pluja—a la mà!
Aigua al caire de fortuna.
--Què més em podrà temptar,
Si vessen sense
mesura
Els teus ulls de diamant?
Fi de la fi. Fina
Per a mi l’estrall!
Carícies—carícies—
Dits,
galtes avall...
Aquest és el nostre orgull
De poloneses—Marina...
Quan, a les mans, els
teus ulls
D’àguila em plouen sens mida.
Plores? Estimat!
El meu tot: perdó!
Engrunes de sal
Al palmell més
dolç!
Llàgrimes d’home, brutals:
Cop de destral al cap! Plora!
Amb una altra
reprendràs
La vergonya que ara amolles.
Som pei-xos que lliga
Un sol mar –Gest àvid:
...Petxina sense
vida
Llavi contra llavi.
* *
Tot llàgrimes.
Al gust—
Armoll.
--I demà,
Quan em
llevi
Jo?
AKHMÀTOVA, Anna; TSVETÀIEVA, Marina: Versions d’Akhmàtova i
Tsvetàieva. Traducció de Maria-Mercè Marçal i Monika Zgustovà. Barcelona:
Proa, 2004, pàgines 86-87.
Traduït per Maria-Mercè Marçal
