Però a la frontera d’Arizona ens van aturar i ens van dir: \"Tornin enrere\", i em van fer seure en una petita habitació amb barrots a les finestres mentre teclejaven una màquina d’escriure.

Quina relació hi té, amb aquest home? (El meu estimat és tot meu i jo sóc tota seva, ell que pastura el ramat entre els lliris.)

Quant fa que el coneix? (Jo sóc tota del meu estimat i el meu estimat és tot meu, ell que pastura el ramat entre els lliris.)

Han dormit a la mateixa habitació? (Que n\'ets, de bella, estimada meva, que n\'ets, de bella! Els teus ulls són coloms.)

Al mateix llit? (Que n\'ets, de bell, estimat meu, que n\'ets, de fascinant! Com verdeja el nostre llit!)

Hi va haver coit? (Glateixo per seure a la seva ombra, el seu fruit m\'és dolç al paladar.)

Quan va tenir lloc el primer coit? (M\'ha fet entrar al celler i enarbora sobre mi la senyera de l\'amor.)

Tenien intenció de fornicar a Arizona? (El meu estimat és per a mi un saquet de mirra, s\'adorm entre els meus pits.)

Que n\'ets, de bella, estimada meva, que n\'ets, de bella! Els teus ulls són coloms.

Fora d’aquí! va cridar el vigilant, quan jo plorava a l’escletxa de la porta.

(El meu estimat és tot meu.)

Val més que no provi de fer cap cosa estranya, va vociferar el guardià, si no s’ho vol posar més difícil.

(Que em besi amb besos de la seva boca!)

Estigui’s quieta!, va cridar el guardià, i em va pegar.

?

Se m’emporten en un cotxe de la policia. La dona del policia seu, encarcarada, al seient de davant. Se m’acusa de silenci i d’amor.

La guardiana de la presó diu: Doni’m el braçalet, no es permeten joies. (El meu estimat — .) Immediatament. I l’anell. (El meu estimat — .) I la bossa. Quin escàndol, aquest grapat de productes cosmètics! Pintallavis i perfum! No m’estranya que hagi vingut a parar a aquí. (Retorneu-me amb panses, sosteniu-me amb pomes: estic malalta d\'amor.)

Els ulls del món gelós guipen per l’espiera de la porta, en els ulls del guardià. Així i tot, l’única tortura és la seva absència.

A la paret hi ha un gargot esgarrapat amb una agulla de cap: \"Si mai surts d’aquí, segueix el meu consell: sigues bo.\"

Ell és sota la meva finestra amb una serenata de llàgrimes?

Quan ens han separat han vist que jo li premia el genoll, i han interceptat la nostra mirada per culpa del que hi havia als nostres ulls.

Per què viuen, doncs, vostès?

A mi això no m’interessa, va dir l’agent, sóc pare de família i soci del Rotary Club.

Als graons de la presó hem trobat un ocell blanc. Coloma meva, en les escletxes de la roca, en els amagatalls dels espadats. És l’ocell de la llibertat que passa fred, que no és oficial, que no té influències. Ell li va sentir el cor bategar als dits, i també va plorar, a la cabina telefònica.

L’inspector ho va apuntar tot, amb sis còpies en paper carbó.

Quin pocavergonya, va dir, i la noia és una fanàtica religiosa.

Quan vaig donar les gràcies per l’esmorzar a l’escarcellera, em va dir: Calla! Tu no has de dir res!

El pebrer de l’altra banda de la finestra amb barrots regalimava amor verd. En veien una prova tan flagrant i encara no hi creien? Està prohibit obrir la part de baix de la finestra, va dir l’escarcellera.

Que els serveixi de lliçó, va dir l’inspector, i el senyor Wurtle va dir: haurien d’haver anat a hotels diferents, haurien d’haver viscut en països diferents, haurien d’haver nascut en una època diferent, en un món diferent, i res d’això no hauria passat.

És que tots els americans són castos? Tots, per llei. I cada un porta l\'espasa cenyida al flanc contra els terrors de la nit. (En el meu llit, en plena fosca, he cercat l\'amor de la meva ànima.)

Però i al seient de darrere del cotxe aparcat en un revolt de la carretera? Però sense muntanyes de mirra. No. Ni turons d’encens.

Posa seny, Salomó, deixa’t de romanços. Fes-te d’un club. Surt amb una colla.