Les cròniques marcianes

Ray Bradbury
Ray Bradbury

Fos qui fos qui trucava, no es cansava de fer-ho.

La senyora Ttt va obrir la porta de bat a bat.

–Què volen?

–¡Parla anglès ! –L\'home, dret davant la porta, n\'estava sorprès.

–Parlo el que parlo –va dir ella.

–¡Un anglès meravellós!

L\'home vestia uniforme. N\'hi havia tres més, apressats, somrients i bruts.

–¿Què desitgen? –Va demanar la senyora Ttt.

–Vostè és marciana. – L\'home va somriure–. Aquesta paraula no li és familiar, evidentment. És una expressió terrícola. –Amb un moviment de cap va assenyalar els seus companys–. Venim de la Terra. Jo sóc el capità Williams. Hem arribat a Mart encara no fa ni una hora. Ja som aquí: ¡la Segona Expedició! N\'hi va haver una altra, la Primera, és clar, però no sabem pas què els va passar. Sigui com sigui ja som aquí. I vostè és el primer marcià que hem trobat!

–¿Marcià? –La dona va alçar les celles.

–Vull dir que vostè viu al quart planeta a partir del sol, ¿oi?

–És clar –va fer la dona, eixuta, mirant-se\'ls.

–I nosaltres –va dir el capità prement-se el pis amb la mà rosada– som de la Terra. ¿Oi nois?

–Exacte: sí, senyor! –Van fer els altres, a cor.

–Aquest és el planeta Tirr –va dir ella–, si volen anomenar les coses pel seu nom.

–Tirr, Tirr... –El capità va esclafir a riure–. ¡Quin nom tan maco! Però, escolti, senyora, ¿com és que parla un anglès tan perfecte?

–No estic pas parlant, estic pensant –va dir–. ¡Telepatia! ¡Bon dia! –I va etzibar un cop de porta.

De seguida, aquell impertinent va tornar a trucar.

La senyora Ttt va obrir la porta violentament.

–¿I ara, què vol? –va demanar.

L\'home estava encara davant la porta, tractant de somriure, desconcertat, Va estendre els braços.

–Em penso que vostè no comprèn...

–¿Què?

–L\'home la va mirar, sorprès:

­–¡Venim de la Terra !

–No tinc temps –va dir la dona–. He de preparar el dinar, he de netejar, cosir... totes aquestes coses… Vostès, ben probablement, volen veure el senyor Ttt. És dalt, al despatx.

–Sí –va dir el terrícola, parpellejant, confús–. Permeti\'m de veure el senyor Ttt, sisplau.

–Té feina. –La senyora Ttt va tancar la porta novament.

Bradbury, Ray. Les cròniques marcianes. Barcelona: Editorial Bruguera, 1983. 

Traduït per Quim Monzó

Quim Monzó