Ignasi Ribera i Rovira
(abril 2012)
per Sebastià Bennasar
Ignasi Ribera i Rovira (Castellbell i el Vilar, 1880-Barcelona, 1942) va ser el principal impulsor de les relacions culturals entre Catalunya i Portugal. Fou, també, un important traductor del portuguès al català i a l’espanyol, especialment de l’obra de l’escriptor Júlio Dantas, del qual va arribar a traduir onze títols.
Ribera i Rovira va viure bona part de la seva vida estretament relacionat amb Portugal, on arribà per qüestions familiars —el seu pare hi tenia negocis tèxtils. Va ser un ferm defensor del català a Portugal, hi fundà el Casal Català, el 1909, i, dos anys abans, havia aconseguit que el Real Instituto de Lisboa per iniciativa del Comité Catalanophilo, organisme format per diferents personalitats portugueses, creés la càtedra de Llengua Catalana dirigida per Manel Ribas. A més de traductor, Ribera i Rovira fou poeta, assagista i periodista.
Com a assagista destacà per la seva teoria de l’iberisme (defensava la integració en una sola entitat de Catalunya i el sud de França, Espanya i Portugal, amb molta autonomia per a cada una de les tres contrades) i per la difusió de Portugal a Catalunya en conferències i actes que després recollí en volums: Portugal artístic, de 1905 i Portugal literari, de 1912. Com a periodista fou director d’El Poble Català i redactor de La Veu de Catalunya i d’El Día Gráfico. També col·laborà en moltes publicacions catalanes, espanyoles i portugueses, entre les quals destaca el Diário de Notícias de Portugal, on publicava cròniques sobre Catalunya, una de les quals li costà alguns dies de presó el 1919. Deu anys abans ja havia informat sobre la Setmana Tràgica i el 1905 sobre els fets del Cu-Cut!
En el camp de la traducció, a més dels vint-i-un títols que va publicar, fou el responsable, el 1913, de dues antologies molt importants: Atlàntiques, dedicada a la poesia portuguesa, i Contistes portuguesos, dedicada a la narrativa, que inclou peces de Raul Brandão, Cariel, Coelho, Cortesão, Eça de Queirós, Figueiredo, Montalvão, Teixeira Gomes, Vasconcellos i Vaz de Carvalho, entre d’altres.
