John London

Visat núm. 19
(abril 2015)

per Maria Bosom

Dramaturg, assagista i catedràtic de Filologia Hispànica i Catalana de Queen Mary, Universitat de Londres, John London és una de les figures que més ha contribuït a la traducció i difusió en llengua anglesa de la dramatúrgia catalana contemporània. Actualment és Director del Centre for Catalan Studies a Londres. La seva llarga trajectòria com a docent i investigador va començar a la Universitat d’Oxford, en què es va doctorar, i ha continuat a la Freie Universität de Berlín, a la Universitat de Gal·les (Swansea), a la Universitat Hebrea de Jerusalem, a la Universitat de Manchester i a Goldsmiths, Universitat de Londres.

També va treballar com a crític per a la secció francesa de la BBC Internacional i com a corresponsal a Londres de la revista de teatre espanyola El Público, i durant més de vint anys va escriure ressenyes per a la revista Plays International. És membre del Comitè de Lectura del Teatre Nacional de Catalunya.

Ha publicat llibres sobre el teatre durant el franquisme (Reception and Renewal in Modern Spanish Theatre, 1997), el teatre alemany (Theatre under the Nazis, 2000) i la cultura catalana (Contextos de Joan Brossa, 2010; guanyador del premi Serra d’Or de Catalanística). Amb David George ha editat Contemporary Catalan Theatre: An Introduction (1996) i Modern Catalan Plays (2000); amb Ramon Rosselló i Josep Lluís Sirera, La recepció del teatre contemporani (2010), i amb Víctor Molina, El desig teatral d'Europa (2013). També ha publicat One Hundred Years of Futurism: Aesthetics, Politics, and Performance (2017).

Ha traduït nombroses obres teatrals del castellà, del català, del romanès, de l’italià, del portuguès i de l’alemany, que s’han representat al Regne Unit, a Austràlia, al Canadà i als EUA. La seva obra teatral La nova Europa (2005) s’ha publicat en català. El seu destacat paper com a traductor de teatre català contemporani a l’anglès inclou trasllats de dramaturgs com Joan Brossa, Rodolf Sirera, Sergi Belbel, Lluïsa Cunillé i Pere Riera, entre d’altres. 

John London