Josep Maria Llompart de la Penya
(abril 2012)
per Sebastià Bennasar
Josep Maria Llompart de la Penya (Palma, 1925-1993) fou una de les personalitats literàries més importants de la cultura en llengua catalana de la segona meitat del segle XX. Poeta, editor, crític literari, traductor, intel·lectual i activista cultural, fou també un dels prologuistes més prolífics de la nostra literatura, sempre per ajudar els autors més joves o bé per fer grans introduccions a les obres dels clàssics.
Fill de militar, passà la infantesa a Galícia, circumstància que li permeté tenir contacte amb la llengua gallega i la portuguesa. D’aquí es deriven algunes de les seves traduccions i estudis crítics sobre la literatura galaicoportuguesa entesa en sentit ampli.
Llompart va treballar en publicacions, com ara en Papeles de Son Armadams, que dirigia Camilo José Cela, de la qual arribà a ser el gerent i el sotsdirector, on féu moltes traduccions d’autors catalans cap a l’espanyol, així com també del francès. Com a poeta són imprescindibles els seus llibres: La terra d’Argensa (1972), Mandràgola (1982), Jerusalem (1990) o Spiritual (1992), on hi ha algunes de les seves millors creacions.
El 1961 començà a treballar, a les tardes, a l’Editorial Moll com a lector d’originals i editor, i on donà a conèixer i impulsà bona part de l’obra dels escriptors més joves de les Illes. Segons la seva biògrafa, Pilar Arnau, «com a investigador, Llompart ha de considerar-se el fundador de la crítica literària contemporània a Mallorca», en un enfocament basat sobretot en mètodes historicistes i descriptius i amb voluntat didàctica, com ho testimonia el llibre, de 1964, La literatura moderna a les Balears. A banda dels seus articles en revistes específiques, va ser un col·laborador assidu dels mitjans de comunicació, entre els quals cal esmentar: Última Hora i Diario de Mallorca.
A més de la seva tasca intel·lectual, fou docent a la Universitat de les Illes Balears (1987-1991), president de l’Obra Cultural Balear (1978-1986) i de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (1983-1987). Durant el franquisme adquirí una postura clara i ferma envers la recuperació dels valors democràtics i de la llengua catalana.
