Maia Guenova
(octubre 2011)
per Sara Serrano Valenzuela
Nascuda a Bulgària (Sandanski) l’any 1946, Maia Guenova va estudiar filologia hispànica i va treballar com a traductora per a l’ambaixada espanyola a Sofia. Aleshores va descobrir la cultura catalana a través d’alguns companys catalans, com ara Llibertat Bruguera o Delfí Colomé. Va realitzar estudis de llengua i literatura catalanes, i a partir de llavors s’ha dedicat a traduir llibres de narrativa, teatre i poesia al búlgar. La seva tasca ha contribuït a bastament al diàleg entre ambdues cultures, un vincle que ella mateixa ha resseguit a «Relacions literàries entre Bulgària i Catalunya».
Va iniciar-se en el món de la traducció publicant textos breus a revistes de caràcter literari i humorístic. L’any 1981 va traduir «La meva Cristina» de Mercè Rodoreda, «La finestra» de Pere Calders i «Tereseta-que-baixava-les-escales» de Salvador Espriu. Un any més tard va publicar Iberiïska fantastika, una selecció de contes que inclou autors, com ara Rodoreda, Calders, Pedrolo o Joan Rendé. Aquest fet el podem entendre com la irrupció del conte català modern a Bulgària.
El 1986 es va publicar la traducció de Maia Guenova de La plaça del Diamant en una col·lecció que posa Rodoreda al mateix nivell que Dostoievski, Boccaccio o Cervantes. El 2012, es publica una nova edició revisada de la novel·la en què es pot apreciar amb més força i amb més matisos l’estil de Mercè Rodoreda.
Tot continuant amb els autors catalans amb què s’inicia publica Pochti nevazmozhna liubov (1989), un recull de contes de Pere Calders, amb difusió prèvia a revistes com LIK i Panorama. Mirall trencat es va publicar el 1993 i va disposar d’una presentació oficial a Sofia. Cal esmentar també que a LIK va ser publicada una entrevista que la traductora va realitzar a Àlex Broch (1992) i Josep M. Benet i Jornet (1990) a Barcelona. A l’edició de La plaça del Diamant s’hi inclou una entrevista de Cuadernos para el Diálogo en què Rodoreda parla entorn del nostre país i de la llengua catalana. En el pròleg de Maia Guenova a la selecció de textos calderians, hi apareixen d’algunes apreciacions sobre la realitat catalana. Tot això demostra, indubtablement, que Guenova treballa amb perseverança per l’aproximació a la realitat literària i lingüística catalana a Bulgària.
Pel que fa a poesia, ha traduït poemes de Miquel Martí i Pol i de Josep Riera per al setmanari Literaturen vestnik i de Vicent Andrés Estellés per a la revista literària Savremennik. També ha traduït textos teatrals del català al búlgar i viceversa. L’any 1996 es van publicar Piesi: Padashta zvezda [Fugaç] i E. R. de Josep M. Benet i Jornet. El 2000 es va publicar El coronel ocell de Hristo Boitxev, amb traducció de Maia Guenova i Joan Casas per a la representació de l’obra al TNC.
També és l’autora de la traducció al búlgar de La pell freda d’Albert Sánchez Piñol i ha col·laborat en textos per a l’aprenentatge del català, com ho és el manual de català bàsic: El món de Dúnia i Els llibres de la Nur.
Des que va descobrir la llengua i la literatura catalanes, la seva dedicació en el món de la traducció i de la literatura catalana ha estat constant. L’any 1994 va venir amb una beca per continuar els estudis de llengua i literatura catalanes i va decidir quedar-se a Barcelona. Ha participat en moltes taules rodones i trobades de traductors. Ha treballat al Consolat Honorari de Bulgària a Barcelona i ha impartit cursos de literatura i teatre búlgars a la Universitat Catalana d’Estiu.
