Llicenciada en filologia catalana per la Universitat Autònoma de Barcelona, Marín-Dòmine és directora del Center of Memory and Testimony Studies de la Wilfrid Laurier University a Ontario, Canadà. Ben a prop sempre de la literatura concentracionària, l’interès que li desperta aquest gènere l’ha portada a acceptar el desafiament literari de cotraduir a l’anglès la novel·la K. L. Reich de Joaquim Amat-Piniella.

Marta Marín-Dòmine (Barcelona) posa els peus en el món dels estudis de la traducció amb el màster en Traducció i Estudis Interculturals a final dels anys noranta. Fruit d’aquests estudis és la seva tesi doctoral Traduir el desig. Psicoanàlisi i llenguatge (2004).

De l’anglès al català, destaquen les traduccions: Sense embuts (1997) i A la llum de la lluna (1998) d’Andrew Matthews, La dama bruna de Bielorússia (1998) de Jerome Charyn, Rikki-Tiki-Tavi (1998) de Rudyard Kipling, Contes dels Mars del Sud (1999) de Jack London, L’esquelet i altres narracions (2002) de Rabindranath Tagore. També ha traduït títols de l’anglès a l’espanyol i ha col·laborat en traduccions i adaptacions teatrals —és el cas de Només nosaltres, els guardians del misteri, serem infeliços, Cendra a les cendres. Ha dirigit i escrit dos documentals cinematogràfics: The Revenge of the Apple (Argentineans in Toronto) (2005) i 1930-1942. Mémoire juive du quartier Marolles-Midi Bruxelles (2012).

Entre 1993 i el 2000 la trobem al Departament de Traducció a la Universitat Autònoma de Barcelona. D’ençà del 2001 ensenya al Departament de Llengües i Literatures de la Wilfrid Laurier University d'Ontario, Canadà, on d’ençà del 2013 és directora del Centre for Memory and Testimony Studies.

Recentment ha estat guardonada amb el Premi Ciutat de Barcelona i el Premi Crítica Serra d'Or 2020 per Fugir era el més bell que teníem (Club Editor, 2019).