Ricard Ripoll

Visat núm. 2
(octubre 2006)
Ricard Ripoll i Villanueva va néixer a Sueca (Ribera Baixa) el 6 de novembre de 1959. Els seus pares van emigrar a França per raons econòmiques quan ell tenia dos anys. Va viure a Boulogne-Billancourt, molt a prop de les fàbriques de l’empresa automobilística Renault, a l’illa Seguin i, més endavant, va estudiar a la Universitat de la Sorbona Nova-París 3, on aconseguí la maîtrise de lletres modernes, que li va permetre, després de vint anys, tornar al seu país. S’instal·là a Barcelona, on presentà una tesina sobre Le Clézio i una tesi doctoral sobre Philippe Sollers. També guanyà les oposicions a agregat de batxillerat i fou professor de llengua i literatura franceses en diversos instituts arreu de Catalunya (a Igualada, a la Vall d’Aran, a Martorell, a Sabadell, a Cerdanyola…). Des del 1992 és professor titular a la Universitat Autònoma de Barcelona, on dirigeix el Grup de Recerca en Escriptures Subversives (GRES), adscrit al Departament de Filologia Francesa.

Va començar publicant poesia gràcies a premis locals, com ara el Premi Divendres Culturals o el I Premi l’Alzina, de Cerdanyola; obres que han estat publicades per Muñoz Moya y Montraveta Editores l’any 1986. En aquell moment, estava unit a diversos moviments culturals del Vallès i va participar en la revista Metzina, editada a Sabadell, que només en va treure dos números. Per raons personals, durant els anys noranta els seus projectes literaris romangueren inèdits, ja que no publicà res més fins a l’any 2001, després de guanyar el XXXIV Premi de Poesia i Prosa Poètica Joan Teixidor 2000, d’Olot, amb Els encontres fortuïts, un poemari de clara adscripció al surrealisme francès. A partir d’aquest llibre començà a interessar-se per la figura d’Isidore Ducasse (comte de Lautréamont), com a símbol de la radicalitat en literatura. Traduí l’obra completa de Ducasse i el 2002 quedà finalista del Premi Vidal Alcover de Traducció, de Tarragona. El 2006 guanyà, amb la traducció ja publicada, Premi Rafael Jaume, de traducció poètica, dins els Premis Cavall Verd.

És autor de nombrosos articles sobre literatura. Ha treballat en l’obra de Martí i Pol, Le Clézio, Nerval, Sollers, Sarraute, entre d’altres. Amb el GRES ha preparat col·loquis internacionals i ha publicat llibres de teoria literària: L’écriture fragmentaire - Théories et pratiques (2005) i Stratégies de l’illisible (2006), a les Presses Universitaires de Perpignan.

Pel que fa a la traducció, han estat objecte de trasllat autors catalans i espanyols a les revistes digitals Le jardin des muses i Ecrits Vains?, sempre amb la voluntat de donar a conèixer la literatura catalana al públic francòfon. Actualment dirigeix la col·lecció «Palimpsest», a l’Editorial March, on es publiquen autors francòfons en català, com ara Isidore Ducasse, Maurice Blanchot, Marguerite Yourcenar, Marcel Schwob i Robert Desnos.

Ricard Ripoll
Ricard Ripoll